«Hi ha qui comença a escriure perquè ha viscut un fet traumàtic»

—Juan Ballester és un dels dos registradors mercantils de Tarragona. Avui divendres presenta Ese otro que hay en ti, la seva darrera novel·la. Com li sorgeix la necessitat d’escriure?

—Sempre dic que hi ha dues classes d’escriptors, els vocacionals i altres que comencen a escriure d’adult perquè els ha succeït un fet molt traumàtic que volen expressar mitjançant l’escriptura. Ja ho deia en la meva primera novel·la. Un personatge li diu a un altre «si escrius després de tenir un problema, passaràs a tenir el problema d’haver-lo escrit».

—Què diferència hi ha entre els primers escriptors i els segons?

—Els segons som diferents dels primers perquè la matèria primera és la nostra experiència.

—Com descriu la novel·la?

—M’agrada dir que és una sàtira de la novel·la negra i de la novel·la rosa. Una part és policíaca, perquè se sospita que el cadàver de la fallera –un dels personatges– ha estat profanat i s’intenta caçar al necròfil que ho ha fet, i la part rosa és perquè l’investigador, que és un advocat de polítics corruptes, viatja pels paradisos fiscals amb la seva secretària i el luxe que troben en aquests viatges es converteix en una font de perills i revelacions.

—Qui és Carlota?

—És el personatge que dóna títol a la novel·la. És una exprostituta d’altíssim estanding que ha canviat la nit pel dia i hi ha algun impediment entre ells perquè puguin consumar la relació.

—També ha escrit novel·la infantil.

—Vaig començar amb contes. No hi ha tanta diferència entre la novel·la infantil i la d’adults. Un té una manera de fer, de pensar, d’escriure que pot abastar qualsevol gènere. No és una ruptura, és una evolució. Tot i que Ese otro que hay en ti té un argument luxuriós, està escrit des d’una perspectiva molt psicològica, sense que hi hagi res de sòrdid.

—Quina diferència hi ha entre una i altra.

—La novel·la per a adults té més contingut, diguem exorcista, perquè et treu els diables. Dues de les novel·les infantils que he fet han estat escrites amb la col·laboració de nens.

—La portada del llibre és intrigant, una mena de nina que es crema.

—La indústria fallera s’està renovant i es dedica a fer coses que no són estrictament de les falles. Fins i tot fa parcs temàtics i ninots decoratius que et pots trobar en el despatx d’un notari. En el cas del llibre, és un ninot real cremant, que representa el personatge de la novel·la que és la víctima, la fallera Vicenteta.

—Luis Goytisolo li va presentar la novel·la a Madrid.

—Va ser el 4 d’octubre. Un orgull molt gran. A València, la va presentar Alberto Jimena. I, a Tarragona, ho farà Amando Lacueva.

—Va néixer a València i resideix a Tarragona fa 31 anys.

—Sí. Aquesta novel·la succeeix a València. Escriure-la ha estat com regressar a aquesta ciutat. Quan un fa tant de temps que és en un lloc, ja no sap d’on és. Em considero un escriptor tarragoní malgrat haver nascut a València. Quan una persona ja no sap d’on és, s’ha de fer una pregunta que pot ajudar-la a saber-ho. La pregunta és: on vols que t’enterrin?

—Tarragona l’inspira el contingut de la pròxima novel·la?

—He estat a Escòcia, a la selva amazònica, a Vinaròs. No sé si escriuré una ambientada a Tarragona.

—Digui’m uns temàtica actual que podria esdevenir en un nou llibre.

—El que aquí està passant en famílies a causa del procés dóna molt de sí. Per a mi, les situacions personals són molt importants i aquí s’estan produint moltes que són novel·lesques.