Diari Més

Alba de Cal Castellví. De Tarragona a Vilcabamba (Equador)

«Vaig viure un terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter»

És consultora en nutrició, promou hàbits saludables en la comunitat, però també es dedica a la Permacultura: el disseny d’horts ecològics

L'Alba a les ruïnes inques de Ingapirca que va visitar recentment.

«Vaig viure un terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter»Cedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’Alba de Cal se’n torna cap a Tarragona aviat, després d’haver viscut, junt amb la seva parella, una experiència única ajudant a les comunitats rurals de l’Equador, un país i sobretot una gent que els han enamorat.

—Va ser molt sorprenent el canvi quan va arribar?

—Com que vaig estar vivint a Bolívia durant dos anys, ja tenia, més o menys, una idea de com podria ser l’experiència de viure a l’Equador. Previ al viatge, vaig informar-me una mica de la situació de l’Equador, però un cop arribes, t’adones que allò que has vist i llegit prèviament sobre el país no té molt a veure i que la realitat és molt millor. Equador és un país que enamora per la gran diversitat de flora, rius, llacs i animals que té. És impressionant! En el cas de Vilcabamba, poble on hem estat vivint, és una comunitat rural als peus d’una muntanya i envoltada de rius que tot l’any té el mateix clima primaveral. Per això, tens a disposició tot tipus de fruites exòtiques i verdures tot l’any. Realment, crec que és un lloc únic al món i que trobaré molt a faltar quan ens en tornem cap a Tarragona.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Vilcabamba és un dels pobles amb més longevitat del món (els seus habitants sobrepassen els 100 anys) a causa de la qualitat de l’aigua, ja que conté molts minerals provinents del riu, la puresa de l’aire per estar envoltada de boscos i parcs naturals, la vida tranquil·la dels habitants i la bona alimentació que duen. Aquí Vilcabamba hi trobes dels millors rius de tot l’Equador on banyar-se és molt terapèutic i també tens moltes rutes de muntanya per fer amb vistes meravelloses al Parc Nacional Podocarpus. A Vilcabamba acostumen a venir bàsicament aquells turistes que volen descansar i gaudir de l’entorn natural. Però, per a mi, el millor de l’Equador són les Illes Galápagos, crec que és un entorn únic al món on pots veure moltes espècies marines i terrestres que només s’hi troben allà. La millor època per viatjar a Galápagos és entre octubre i novembre, ja que els preus són més econòmics perquè no és temporada alta i pots trobar bones ofertes.

—Què destacaria de la feina que està desenvolupant al país?

—Pel que fa a l’agroecologia, cada cop hi ha més persones interessades a tenir el seu propi hort i produir de manera orgànica, ja que són conscients que els productes que es venen als mercats contenen molta agroquímica i la millor opció és produir un mateix els seus aliments. Això motiva molt a seguir ajudant a les persones a fer un canvi en les seves vides mitjançant l’aplicació de tècniques agroecològiques més respectuoses amb el medi ambient i que resultin ser més sostenibles i més productives. Estem en un moment clau on el canvi climàtic i la mala praxis de les persones estan afectant els cultius, la flora i la fauna local i, per tant, és responsabilitat nostra el dur a terme pràctiques agrícoles que no generin un impacte negatiu en l’entorn.

—Alguna experiència que ha viscut d’ençà que va arribar que vulgui destacar?

—L’experiència que més destacaria, ha sigut el terratrèmol que vam viure a l’Equador a l’abril de l’any passat. Va ser un dels terratrèmols més forts que ha patit el país amb 7,8 graus en l’escala de Richter. Van morir centenars de persones i milers van resultar ferides i van perdre les seves llars. Va ser un moment molt delicat per a tot el país, i per a la comunitat internacional també, però enmig de tot aquest caos, Equador es va aixecar gràcies a la seva gent tan solidària i treballadora i a l’ajuda internacional, on junts van afrontar la situació amb molta professionalitat i solidaritat.

— Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Doncs ens queda un mes a l’Equador abans de tornar a Tarragona, així que en no res ja tornem a ser a casa. La família ja ens espera després de quatre anys fora de casa i nosaltres ja tenim ganes de veure’ls a tots.

tracking