Antics alumnes del Jaume I es retroben per recordar el desaparegut col·legi

Els alumnes que van estudiar a les aules del Col·legi Jaume I no han oblidat el que, durant uns anys, va ser el seu centre educatiu. Inaugurat el gener del 1957, va desaparèixer per decisió de l’Ajuntament per aixecar, en el seu lloc, un aparcament de vehicles que mai ha funcionat i la construcció del qual segueix pendent de la Justícia. El pròxim dissabte, els exalumnes tornaran a reunir-se en la que serà la setzena trobada. Els impulsors són José Luis Tejada i Jordi Freixa.

La primera trobada d’exalumnes la va organitzar l’Ajuntament l’any 2010, poc temps després de la demolició d’aquest centre al qual van anar a classe molts nens de la Part Alta. Tejada ha comentat a aquesta redacció que «el primer any es va fer un sopar al Tinglado 1 del Moll de Costa, amb participació d’un centenar de persones». L’any següent, l’organització ja va anar a càrrec de Tejada i Freixa i el col·lectiu es va vincular a l’Ateneu de Tarragona.

Tejada ha explicat que «hem enviat 120 cartes a exalumnes i, com tots els anys, esperem una participació entre trenta-cinc i quaranta persones». La setzena edició de la trobada començarà a les 11 hores del matí del dissabte amb una visita guiada a la Tarragona romana i medieval, que serà comentada per Jordi Freixa. El punt d’encontre serà el Portal del Roser. La jornada continuarà amb un dinar al restaurant Les Voltes, a la que seguirà una sessió de música», ha explicat Tejada. Les persones que l’organització no ha pogut contactar poden fer-ho al telèfon de Tejada 656 182 655 fins al dia 23, dijous. A més, «els assistents rebran un regal», ha apuntat.

Tejada ha recordat que «en la segona edició de la trobada van guardar un minut de silenci simbòlic en record del que va ser el nostre col·legi». El Jaume I va ser un centre educatiu molt especial per a les persones que van trepitjar les seves aules i una majoria va lamentar la seva desaparició per construir en l’indret el polèmic pàrquing del mateix nom. Tejada ha comentat que en les trobades «recordem coses que ens vam passar i vivències que vam tenir». En la primera, «un exalumne li va recordar a un altre que li va obrir el cap amb un cop de pedra, i altres que els robaven els entrepans o històries que van succeir al pati». El Jaume I «sempre va ser mixt –fet inusual en la Tarragona franquista– . «Hi havien dos patits, dividits per un petit mur. En un estaven les nenes i en l’altre els nens, i sempre hi havia batalletes», ha rememorat Tejada.

Com va escriure l’any 200o qui va ser professor del centre i regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament, Josep Lluís Burguera, «tot i ser un edifici sòlid, era totalment funcional i, sobretot, tenia uns grans finestrals (sense reixa de cap mena) que, més que de vidre, eren d’alegria, per on s’hi escolava, generosa, aquesta llum marinera tan tarragonina».La decisió d’enderrocar el col·legi la va prendre el consistori de l’alcalde Joan Miquel Nadal, qui, poc després de la demolició, va escriure: «El Col·legi Jaume I ha estat un model de centre on s’hi conjugava una diversitat de prestacions socials, educatives, lúdiques i formatives».