Harry potter, la màgia en català

Aquest 2017 farà vint anys des que es va publicar a Catalunya Harry Potter i la pedra filosofal, el primer llibre de l’arxifamosa col·lecció de l’escriptora anglesa J.K. Rowling. Aquella aposta editorial va ser fruit de la visió d’Ernest Folch, llavors editor d’Empúries, i de la feina meticulosa de Laura Escorihuela, llavors estudiant de Traducció i Interpretació i amiga de Folch, que es va encarregar de traduir el text de l’anglès original al català.

Aquest dimarts, dins del Cicle Màgia, mags i bruixots de la Biblioteca de Tarragona, Laura Escorihuela, que és veïna de Castellvell, va compartir una estona amb un grup de joves lectors de la col·lecció. El que havia de ser una xerrada amb la traductora va acabar esdevenint una sessió de preguntes dels petits seguidors de Harry Potter, que no van desaprofitar l’ocasió per esbrinar tot allò que servís per alimentar encara més la seva passió pel mag més famós de la literatura infantil i juvenil.

La trobada d’aquest dimarts, però, també va servir per donar visibilitat als ulls dels joves lectors a la labor del traductor, un professional imprescindible en un món editorial globalitzat que precisa de professionals formats i qualificats, que han d’assumir la responsabilitat de fer que la ficció escrita en altres llengües sigui comprensible i atractiva per als lectors d’altres països, però alhora es mantingui escrupolosament fidel al relat original.

Laura Escorihuela va arribar a la Biblioteca carregada de llibres de la saga Potter, i el primer que va mostrar al públic va ser la versió original del primer llibre que va escriure J.K. Rowling. Guixat, ratllat i amb les pàgines esgrogueïdes. Va explicar que el conserva amb tant d’apreci com el primer llibre traduït al català, que la mateixa autora britànica li va signar ara fa vint anys –una dedicatòria que els lectors de Tarragona li van demanar de poder veure amb l’admiració i el desig dels autèntics fans.

«La traducció és la lectura més profunda que es pot fer d’un llibre», va assegurar Escorihuela. La traductora també va explicar al seu jove auditori com va patir –i també disfrutar– a l’hora d’adaptar un bon nombre de noms, títols i costums del món fantàstic de Hogwards a la versió catalana. Un repte que, per exemple, a la versió en castellà els traductors no va assumir, deixant tots els noms igual que en la versió anglesa, i que el traductor francès va practicar fins a l’extrem. «Tot i que en principi els noms propis no s’han de traduir, a Harry Potter ens diuen coses dels personatges, tenen significats ocults, rimes o jocs de paraules, que si els mantens en anglès, se t’escapen», va explicar. També va confessar alguns secrets, com ara les llàgrimes que va vessar en acabar la traducció del primer llibre i llegir el passatge en què Dumbledore explica a Harry Potter la història dels seus pares, o com de vegades va trobar la solució als noms que calia adaptar celebrant un bon dinar amb una colla d’amics enginyosos.