El fiscal demana quinze anys de presó per a Franch per la mort de Carme Gallart

El jurat popular considera Ramon Franch culpable de la mort de Carme Gallart per set vots dels nou membres que el van integrar. En la lectura del veredicte, el fiscal va demanar la imposició d’una pena de quinze anys de presó, mentre que l’advocat de la defensa va sol·licitar una de deu anys per homicidi. Tot i que el cadàver de Carme Gallart no ha estat trobat, el jurat popular va concloure que Franch el va fer desaparèixer en el curs d’un desplaçament en cotxe que aquest hauria fet a la província d’Osca. Un familiar polític de l’agent immobiliari tarragoní té un habitatge a la localitat pirenaica de Cerler.

El fiscal va dir que s’ha pogut observar que Franch va tenir un comportament que buscava la mort de Gallart, com les ofertes de diners que va fer a la veïna dels Pallaresos, que l’agent immobiliari va buscar un vehicle no identificable, el d’una amiga, i que el fet d’oferir a la víctima 300.000 euros subratlla la gravetat.

Ramon Franch i Carme Gallart mantenien un litigi per estafa que es remunta a l’any 2006. Aquell any, la dona va contractar els serveis de la immobiliària de Franch, situada a la Rambla Nova de Tarragona, amb l’objectiu de posar a la venda una casa que tenia a la platja del Miracle i adquirir un habitatge a la zona de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau. L’empresari hauria fet creure, presumptament, a la dona que tenia un comprador per al seu domicili i aquesta va demanar un préstec per comprar el segon habitatge. Totes dues operacions les va gestionar Franch, que es va embutxacar una comissió de 45.000 euros. Com que la primera operació hauria resultat presumptament un engany, la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats per pagar els deutes. Gallart va decidir presentar una querella contra Franch pels delictes d’estafa i falsedat documental.

Ahir, el fiscal del cas va determinar que la desaparició de Gallart no va ser voluntària, que no tenia cap motiu per fer-ho, i que, per part de Franch, va existir una actuació tendent a manipular proves. En concret, es va centrar en una carta que l’acusat va escriure a una amiga que li va deixar un cotxe, on deia què hauria de declarar i li demanava que es desfés de la mateixa. En el parafang del vehicle es va trobar sang amb l’ADN de Gallart.

Segons el jurat popular, Franch va fer diversos desplaçaments als Pallaresos, on gestionava habitatges en la seva qualitat d’agent immobiliari, per fer un seguiment de Gallart i establir la seva rutina. La seva presència en aquesta localitat va quedar palesa per la geolocalització del seu telèfon mòvil. També va considerar provat que Franch es va desplaçar a la província d’Osca, on en algun lloc es va desfer del cadàver. Com a aficionat als desplaçaments en moto, Franch havia fet diverses sortides per rutes d’Osca.

Un altre aspecte que es va abordar va ser el fet que Franch va netejar el vehicle on es van trobar restes de sang perquè el volia tornar a la seva amiga impol·lut, i aquesta va dir que els seients encara eren humits.

Mentre tot això succeïa, es va perdre el rastre de Carme Gallart. No es va detectar cap moviment, per exemple, de la seva targeta de crèdit. La víctima, de 65 anys, tenia a càrrec seu els seus pares, d’edat avançada. Gallart feia una vida rutinària.