«Dels 38 carrers que la ciutat dedica a escriptors, només 12 són tarragonins»

—Què la va decidir a escriure un llibre sobre els escriptors que tenen dedicat un carrer a Tarragona?

—Si la gent va pels carrers Pin i Soler o Pere Antoni Torres Jordi, és bo que sàpiga qui eren, què van fer. El llibre no és cap tesi doctoral, es una eina per fer divulgació. El contingut es pot utilitzar de forma didàctica per professors que, a partir del llibre, poden organitzar una visita als carrers amb els seus alumnes.

—En Llegint sense perdre l’escriure es fa referència a 39 escriptors, quan són 38 els que tenen un carrer a la ciutat

—Tot i que a Tarragona no es pot posar el nom d’un carrer a una persona viva, la que fa 39 és Olga Xirinacs, malgrat que no se li ha dedicat cap. L’any passat va complir 80 anys i, a la primavera, se li van dedicar diversos actes. L’he inclòs al llibre perquè vaig escriure un article per fer-li un homenatge i vaig pensar que l’havia d’incorporar al llibre. És l’excepció que confirma la regla. A vegades, les regles s’han de trencar. Succeeix el mateix al Saló de Tarragonins Il·lustres, on hi ha el quadre de l’Olga.

—Dels 38 escriptors amb carrer, quants són de les comarques de Tarragona?

—N’hi ha dotze. Són dels que m’ha costat més trobar informació. Per a una filòloga catalana com jo és fàcil parlar de Rodoreda o Verdaguer. Però, és més difícil trobar-ne de Joaquim Icart o de Joan Antònio Guàrdias, si no hi ha alguna monografia.

—Quins tarragonins no tenen carrer i, segons la seva opinió, se’l mereixen?

—Li nomenaré tres escriptors. Dos són tarragonins, Montserrat Abelló i Joan Anton Baixeras, als quals se’ls ha de fer justícia, i un no tarragoní com és Miquel Martí Pol.

—El llibre és com una guia.

—Sí. Està dividit per zones i en cada una d’elles hi ha el planell de ciutat per ubicar els carrers dedicats a escriptors. A més de dades dels protagonistes del llibre i de la seva obra, tots van acompanyats d’un tastet literari i d’alguna curiositat o anècdota. Per exemple, de Josepa Massanés dic que l’any 1837 va poder comprovar el reconeixement de la seva vàlua literària, quan la comissió d’instrucció pública de Nova York va recomanar als centres educatius d’aquella ciutat un dels seus poemes, El beso maternal, traduït a l’anglès.

—També ha afegit un espai dedicat al parc de les Lletres Catalanes, on hi ha reproduïdes frases de catorze escriptors.

—Es troba a la Vall de l’Arrabassada. A terra estan escrites frases d’autors literaris dels Països Catalans. Quan vaig anar a veure’l, vaig comprovar que tots els escriptors tenien carrer a Tarragona, a excepció de Víctor Català, que en realitat va ser una dona, Caterina Albert. De la manera més tonta, vaig descobrir que en la previsió del llibre m’havia deixat deu escriptors amb carrer a la ciutat.

—Quants tarragonins hi ha a la Vall de l’Arrabassada.

—Aquesta zona es podria dir Barri dels Escriptors, com hi ha el Barri dels Músics, però a l’Arrabassada cap carrer porta el nom d’un escriptor tarragoní.

—Què pot descobrir el lector a Llegint sense perdre l’escriure.

—En primer lloc, conèixer millor els escriptors, si van escriure sobre Tarragona i algunes curiositats. Per posar un exemple, la mare de Josep Maria de Segarra de Castellarnau era de Tarragona. Va néixer a la Casa Castellarnau.

—Alguna cosa l’ha sobtat de manera especial?

—No sé a qui se li va ocórrer posar Ramon Llull a un carrer de Sant Salvador. Molta gent no sap que Llull tingui un carrer dedicat a Tarragona.