Diari Més

Medi Ambient

El manteniment de les zones verdes costa 29,58 euros a cada tarragoní

Tarragona és la 3a ciutat de més de 100.000 habitants més cara, només per darrere de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat

Imatge d'una de les zones verdes de la ciutat.

El manteniment de les zones verdes costa 29,58 euros a cada tarragoníCedida

Creat:

Actualitzat:

El manteniment de les zones verdes de la ciutat costa a cada tarragoní un total de 29,58 euros l’any 2017. En comparació amb la resta de municipis de Catalunya, Tarragona se situa en el número 155 del rànquing, liderat per Castell-Platja d’Aro (Girona), on cada habitant paga 331,77 euros. La despesa que l’Ajuntament ha destinat enguany als parcs i jardins puja fins als 3.877.144 euros, un 2,02% més que l’any 2016. Així ho estipula l’estudi realitzat pel portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya.

El regidor d’Espais Públics de l’Ajuntament de Tarragona, José Luis Martín, expressava sobre la despesa municipal que «no gastem ni molt ni poc, tenim un pressupost equilibrat». Tot i això, si es compara Tarragona amb d’altres ciutats similars quant al nombre d’habitants, la despesa en el manteniment de parcs i jardins és elevada. Tarragona, amb un cens de 131.094 persones, és el tercer municipi més car de Catalunya entre les poblacions de més de 100.000 habitants. Només Barcelona –1,6 milions de persones– i l’Hospitalet de Llobregat –254.804 persones– superen Tarragona. Els barcelonins pagaran aquest any 35,07 euros i els hospitalencs, 34,8 euros.

En el cost per habitant, apareixen per darrere de Tarragona al rànquing les ciutats de Lleida –27,95 euros–, Terrassa –26,29 euros– i Mataró –25,34 euros–. És sorprenent també la diferència que hi ha amb la ciutat veïna de Reus. Té menys habitants que Tarragona –103.615–, però la despesa per ciutadà en l’àmbit del manteniment de les zones verdes és molt menor. Els reusencs pagaran aquest any 16,11 euros, 13,47 euros menys que els tarragonins.

De cara al futur, el manteniment de les zones verdes costarà als tarragonins prop de 22 milions d’euros. Aquest és el pressupost que l’Ajuntament de Tarragona destinarà als parcs i jardins per als propers quatre anys, espai de durada del contracte, amb opció a dos més prorrogables. Seran dues empreses les que es faran càrrec dels serveis, escollides a partir d’un concurs públic que es tancarà el 30 de novembre.

El lot més gran preveu una despesa anual de 2.578.512,40 euros (sense IVA), que augmentaria fins als 15.471.074,40 euros amb el contracte de quatre anys (IVA inclòs). A més, es tenen en compte modificacions previstes, que sumarien 5.157.024,80 euros. Amb tot, l’empresa encarregada d’executar els treballs d’aquest primer lot, rebria en quatre anys un total de 20.628.099,20 euros (IVA exclòs). Aquest contracte finalitzaria el 2021, però l’empresa i l’Ajuntament podrien arribar a un acord per prorrogar-lo un màxim de dos anys més.

Segons el regidor d’Espais Públics, «la ciutat ha de seguir invertint en jardineria». Però un dels problemes que té Tarragona, segons Martín, és l’incivisme. «Fem inversions que no duren el que haurien de durar», expressava el regidor.

L’Ajuntament desconeix encara quant costarà mantenir els jardins de l’Anella Mediterrània

La quantitat que Tarragona destina al manteniment de les zones verdes de la ciutat augmentarà significativament els propers mesos. Després dels Jocs Mediterranis, el manteniment de l’Anella anirà a càrrec del consistori. Aquest, però, encara no ha quantificat el cost d’una superfície de 330.000 m2, capaç de connectar l’àrea comercial de Les Gavarres i el futur Smart District del PPU10-IKEA amb el teixit de Campclar i els barris de ponent. En el cas que aquesta despesa fos inferior al 50% de l’actual contracte de 3,8 milions d’euros anuals, aquest contracte es podria modificar augmentant el seu import. En cas que el pressupost sigui més elevat l’Ajuntament hauria d’obrir un nou concurs públic per escollir l’empresa adjudicatària. Així ho detallava el regidor d’Espais Públics, José Luis Martín. A més, l’Anella no seria l’únic espai que caldria mantenir. En el cas que la Budallera es converteixi en una realitat, l’Ajuntament també hauria fer-hi front amb les mateixes condicions.

tracking