Diari Més

Patrimoni

La recuperació del Circ ha hagut de superar molts obstacles des dels 80

La darrera troballa ha estat una roca allisada prop de les carceres, ubicada en l’espai de l’arena del monument romà

Sobre una imatge de la maqueta de Tarraco, ubicació de les intervencions i descobertes més importants fetes al Circ.

La recuperació del Circ ha hagut de superar molts obstacles des dels 80Diari Més

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El passat 14 de novembre es va anunciar la que, fins ara, és la darrera troballa vinculada al Circ de Tarraco, vint metres de roca retallada que formaria part de l’arena i que va ser localitzada en el curs d’unes obres que es duen a terme al carrer Salines. Un dia després, la regidora de Patrimoni, Begoña Floria, va convocar una roda de premsa in situ per informar del descobriment. Fa uns anys, la situació era més aviat la inversa: s’intentaven amagar les troballes. La política dirigida a posar a la vista de tothom restes del monument en alguns sectors del gran edifici de Tarraco, com la Capçalera, s’enfrontava a mesures contràries, destinades a ocultar altres aparegudes en el mateix monuments, però en altres sectors. Des dels anys vuitanta, però, l’evolució ha estat favorable al monument, que ara es coneix millor i, sobretot, s’ha fet més visible.

Cal anar uns anys enrera, quan el president de l’Ajuntament de Tarragona era l’alcalde Josep Maria Recasens, per establir l’inici de la recuperació del Circ, tot i alguns entrebancs que van sorgir i que, finalment, no van prosperar. La primera actuació va ser la recuperació de la Capçalera, la muralleta medieval i la Torre de les Monges amb la demolició de dos cinemes i d’un edifici on hi havia, a la part inferior, una benzinera, a la Rambla Vella. El següent pas va ser la desaparició d’immobles a la Baixada Peixateria per deixar al descobert un sector de les grades de la corba nord i la Porta Triumphalis.

Amb la recuperació d’aquesta zona, Tarragona va començar a gaudir d’uns dels sectors més importants del monument. Anys després, en el trànsit d’un segle a l’altre, es van posar a l’abast de l’espectador nous sectors, unes accions que no van estar exemptes de enceses polèmiques. La primera va sorgir al carrer Trinquet Vell, on hi havia la coneguda com a Casa dels Militars. La idea inicial era construir en el mateix solar, però el procés de desmuntatge de l’immoble va posar al descobert importants evidències de les grades del Circ. Finalitzats els treballs, es va comprovar la potència de les restes i es va refusar tirar endavant la nova construcció. Un cop netejada i condicionada la zona, el resultat va ser el tram que actualment es pot veure des de Trinquet Vell i Enrajolat.

El cas de Sedassos

El segon capítol especialment polèmic va seguir unes pautes similars a les de Trinquell Vell. Va afectar el sector del Circ de la plaça dels Sedassos. Les restes ara visibles i en les que actualment s’està actuant per col·locar unes grades simulades, haurien desaparegut en bona part d’executar-se un projecte del Patronat Municipal de l’Habitatge per construir un bloc d’habitatges protegits. Tot estava decidir i l’Ajuntament, dirigit per l’alcalde Joan Miquel Nadal, va aprovar l’edificació d’un immoble, però a causa de la reacció ciutadana que es va produir, finalment va desistir de les seves intencions i el resultat va ser la preservació d’aquest espai que contribueix a entendre millor com era el Circ. En tots els casos, el posicionament de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, partidària de conservar i recuperar el monument, va jugar un paper fonamental.

Una de les darreres troballes vinculades al Circ i de la qual es va informar es va localitzar l’interior del Palau Municipal. A inicis del 2007, les obres per a la instal·lació d’un ascensor van posar al descobert elements corresponents a la carcera de l’edific romà, el punt on es reunien cavalls i carruatges abans de les proves i on estava situada la línia de sortida.

Al segle XVIII ja hi havia notícies de la possibilitat que en aquesta zona de la plaça de la Font es poguessin trobar les carceres del Circ, gràcies a comunicats i escrits del pare Flores. Les notícies més evidents van arribar, però, als anys 30 de la mà de Josep Maria Nogués amb un llibre que parla de les pedres de Sant Fructuós, on ja es deia que a l’actual pati de Jaume I hi havia un mur que podia correspondre a una carcera. Va ser precisament en aquest punt on es van trobar restes que van confirmar la hipòtesi.

tracking