La pesca de la llum viu el seu pitjor any i el 2018 perdrà dues barques

Els pescadors de la llum de la Confraria de Pescadors de Tarragona han viscut aquest 2017 la pitjor temporada que es recorda. La mida i el preu del seitó i la sardina fa tres anys que està en caiguda lliure i no mostra indicis de recuperació. L’any 2016, es van capturar 3.001.119,13 kg de peix blau –seitó i sardina–, valorats en 3.290.820,93 euros. Enguany, les xifres baixen: 2.688.359,64 kg i 3.226.719,28 euros fins al moment. El sector va tornar a la mar el 19 de febrer d’enguany, després de dos mesos de veda. El 21 de desembre, les barques tarragonines tornaran a amarrar-se al port durant dos mesos més. Quan tornin, però, no ho faran totes. Dues embarcacions desapareixeran perquè «la situació és gravíssima», expressava el president de l’Associació del Peix Blau de la ciutat, Agustí Rillo. Per tant, a Tarragona en quedaran sis quan fa tres anys n’hi havia setze.

El 19 de febrer d’aquest any, els pescadors de la llum de Tarragona tornaven al mar després de dos mesos aturats. L’esperança era que durant aquest espai de temps, seitons i sardines s’haguessin regenerat. De fet, fins que no van arribar els mesos d’estiu, semblava que les captures repuntaven. Fins a l’agost havien arribat a la llotja 443.000 quilos de sardines i 1.660.000 quilos de seitons, amb una mida un pèl més gran que el 2016 i un preu tímidament superior. «Però des de l’agost fins ara ha estat un desastre total. Fa tres mesos que les barques de nit no guanyem ni un euro», sentenciava Rillo.

La situació del peix blau és, com a mínim, preocupant. Des del 2014 fins ara, a la ciutat de Tarragona han desaparegut vuit barques. Han estat tres anys de caiguda en picat de la mida i el preu del seitó i la sardina. I l’any vinent deixen la mar dues barques més. Es tracta d’una problemàtica que es repeteix en d’altres indrets de la costa Daurada com l’Ametlla de Mar, on desapareixeran cinc barques el 2018. «Fa trenta anys érem el territori més ric. Venien barques de tot arreu a pescar a les nostres aigües. Ara, des de Castelló en amunt no s’agafa pràcticament res», expressava Rillo.

El dia 21 de desembre, les barques tarragonines amarraran al port durant dos mesos. Aquesta és la temporada de veda que els pescadors de la ciutat fan des de fa uns trenta anys. De fet, Tarragona és l’única província de Tarragona que fa una veda tan llarga. «El mar ho necessita», argumenta el president de l’Associació del Peix Blau. Els resultats d’aquestes vedes, però, no són satisfactoris. És cert que les captures s’incrementen, perquè s’agafa molt més peix el mes de febrer que el mes de desembre. Però la mida i el preu no acompanyen, motiu pel qual «els pescadors no ingressen prou diners com per sobreviure», deia Rillo, que detallava que «un mariner pot cobrar, com a molt, 5.000 euros durant els 10 mesos de captura, i amb això no es pot pagar un lloguer ni menjar».

La problemàtica per als pescadors, però, és doble. «Quan sortim a la mar no guanyem diners i quan ens quedem a terra tampoc», assegurava Rillo. El president de l’Associació del Peix Blau es refereix a la inexistència d’ajudes cap al sector durant els mesos d’aturada. Ja fa anys que armadors i mariners reivindiquen la necessitat de rebre ajudes durant els dos mesos de veda. Els armadors, com a molt, arriben a cobrar quinze dies d’ajuda quan n’haurien de cobrar seixanta. I els mariners, han de decidir si cobren la subvenció o se’n van a l’atur. La subvenció, asseguren des del sector, arriba tard i és més petita del que hauria de ser. I anar a l’atur acaba sent contraproduent pels treballadors.

L’any vinent, només sis barques sortiran des del port de Tarragona per anar a la recerca del seitó i la sardina. Des del sector, la preocupació és màxima. De fet, el mateix Rillo destacava que «ens estem morint a poc a poc». Començar a capturar tonyines podria ser una de les solucions. Ara per ara, però, no se’ls està permès.