«Amb la declaració de la Unesco, res va ser el final, era l'inici de tot»

—Com recorda l’assemblea de la Unesco celebrada el 30 de novembre del 2000 a la ciutat australiana de Cairns i la declaració del conjunt monumental de Tarraco?

—Recordo aquell dia amb molta estima. Va ser una data inesborrable. A tots els membres de la delegació de Tarragona ens va marcar la nostra vida i, en el meu cas particular, també la meva carrera política.

—Què va suposar per la ciutat i el seu entorn la inclusió al llistat Patrimoni Mundial?

­—Va significar un punt d’inflexió molt important. Quan es va fer la declaració, vaig dir «ja hem arribat; ho hem aconseguit». I, un cop a Tarragona, vaig comentar que no era el final de res, era l’inici de tot.

—Com va viure els moments decisius?

—Amb nerviosisme. Quan s’anaven carregant altres candidatures, la inquietud anava augmentant. Al final, la nostra va ser aprovada gairebé per aclamació. La declaració va obrir moltes portes. Set anys després, van ingressar al Grup de Ciutats Patrimoni Mundial d’Espanya.

—No va ser fàcil aconseguir la declaració. Al darrera hi va haver una feina molt feixuga.

—Tarragona va haver de treballar molt i fer-ho en temps rècord. Com a tinent d’alcalde de Patrimoni, vaig poder treballar amb un equip de persones que va fer molt bé la seva feina. Primer va venir un inspector d’Icomos per comprovar com teníem els monuments i, després, van haver de superar dues fases més, una reunió a París i l’assemblea a Cairns.

—Passats uns anys de la declaració, quina valoració en fa?

—És molt positiva. En aquests anys s’han fet moltes coses, tot i la crisi econòmica. El nostre patrimoni monumental ha millorat i la ciutat ha entrat en el circuit turístic. Penso que Tarragona ha sabut aprofitar la declaració de la Unesco. En els primers anys, es van fer importants actuacions al Circ, l’Amfiteatre, el Pont del Diable , Casa Canals o la maqueta de Tarraco. Després, van venir temps poc propicis per la situació econòmica.

—Es pot parlar d’un abans i un després de la declaració?

—Si recordem com era el patrimoni de la ciutat l’any 2000 i com és el d’ara, penso que s’ha avançat molt. Abans, quan sortien restes al subsòl eren un problema, i ara és una oportunitat, un fet diferencial, com han sabut fer molts locals de la plaça de la Font. La declaració va canviar el xip a moltes persones que van deixar de parlar de pedres per fer-ho de monuments. En lloc de tapar murs romans als locals, es posen en valor.

—Quines assignatures pendents queden?

—Molts monuments van millorar i queda el tema del Teatre, en el qual ara s’està treballant. I gràcies a l’Arquebisbat, es va excavar a la Catedral buscant el Temple d’August. Cal acabar d’excavar tot el que es pugui del Circ.