L'Ajuntament recorda que les entitats veïnals «han de pagar»
La legalització dels locals cedits a les associacions genera un conflicte entre les dues parts
Una fuita de gas en unes obres al costat de la plaça de la Font obliga a evacuar sis persones
Les entitats veïnals estan obligades a legalitzar el local, encara que aquest sigui de propietat municipal. Aquesta ha estat la resposta de l’Ajuntament davant les declaracions fetes el diumenge a aquesta redacció pels presidents de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Àrea de Llevant, Gemma Fusté, i de l’Associació de Veïns Vall de l’Arrabassada, Josep Maria Bertran, entre altres. Des d’aquesta administració, es va informar que una llei de la Generalitat obliga a fer un seguiment de les condicions dels locals i si aquests compleixen amb l’establert per a les accions que es duen a terme en el seu interior, i que l’Ajuntament ha de justificar que estiguin, realment, legalitzats. A més, en cas que una entitat veïnal tingui un deute contret amb la plaça de la Font, aquest se li resta de la subvenció municipal. Segons va dir l’Ajuntament, les associacions de veïns saben que han de fer front al cost de la legalització dels locals, però no ho fan.
Bertran va comentar que el local que l’Ajuntament va cedir a l’associació que presideix també és utilitzada com a col·legi electoral i, per tant, tercers també hi celebren activitats.
El conseller de Serveis Centrals, Economia i Hisenda, Pau Pérez, va manifestar que «la ciutat de Tarragona els deixa un patrimoni gratuïtament, com és el cas dels locals de les associacions de veïns i el que se’ls reclama és la legalització per l’ús que en fan, és a dir, se’ls demana que legalitzin l’activitat».
Resposta a Fusté
En relació a les paraules de la presidenta de l’Associació de Veïns de l’Àrea de Llevant, qui va dir que «l’Ajuntament ens ha embargat 900 euros» i que «ens vol cobrar l’IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques», Pérez va dir que «confon les coses en el moment que diu que l’Ajuntament de Tarragona els reclama 900 euros en concepte d’IAE». «Hauria de saber que l’IAE és un impost que només es cobra a les entitats jurídiques que fan activitats econòmiques que superen el milió d’euros», va remarcar. El regidor va subratllar que «la taxa que reclama l’Ajuntament és el cost del servei de tramitació de la llicència d’activitats, que és de 771,66 euros, però com que –les entitats– no van pagar ni recórrer, ni van demanar l’ajornament o el fraccionament quan se’ls va reclamar en el seu moment, ara han de fer front al recàrrec de 154,33 euros perquè aquest deute ja està en executiva».
Pau Pérez va recordar que «l’11 d’abril del 2017 ja se’ls va notificar que havien de pagar, però no van respondre». «És més –va afegir–, hi ha un acord de Junta de Govern on s’acorda cedir el local a les associacions amb la condició que legalitzin l’activitat». Més endavant, Pérez va ratificar que «qualsevol entitat que se li cedeixi un espai municipal gratuït és el titular de l’activitat i el que ha de legalitzar la situació: la taxa que se’ls demana correspon als costos del servei, és a dir, la comprovació de l’activitat que se’n fa».
En relació a la declaració de Fusté, en què afirma que l’Ajuntament embarga a la Federació una subvenció pública, el regidor va respondre que «si no estan al corrent dels tributs municipals, el que demanen se’ls compensa amb el que han de pagar a l’Ajuntament, com qualsevol ciutadà».