«El 155 s'aplica en funció de fets, no d'indicis, no existeix un 155 preventiu»

— En els darrers dies està assegurant que confia a aconseguir un segon diputat per Tarragona. En què basa aquesta percepció?

— Les sensacions són molt bones. Som un partit al qual les enquestes se’ns donen malament, les eleccions se’ns donen millor. Hi ha altres partits que són campions mundials en les enquestes i, en canvi, la nit electoral, ploren. Estem convençuts que ens anirà molt bé.

— Però, les darreres enquestes parlen d’un avenç molt clar de Ciutadans, l’esteu menystenint?

— De cap manera. Som respectuosos amb tots els partits, però la nostra oferta es basa en una gestió de govern, també a Tarragona, hem governat 25 municipis de més de 5.000 habitants. Hem governat gairebé 50 municipis al conjunt de la província, dues vegades la Diputació, fins i tot sis dels seus consells comarcals. Així que tenim una experiència de Govern que ens avala.

— Us poso una disjuntiva. Si us trobeu en l’escenari de donar suport a una Generalitat presidida per Ciutadans, li donareu suport abans que a un govern del bloc sobiranista?

— Volem un govern constitucionalista, però abans s’ha de votar i veure quina és la posició i la força de cada partit polític. Volen una alternativa constitucionalista a Catalunya, però no podem fer escenaris en què la gent encara no s’ha pronunciat.

— M’està dient que sí...

— Encara la gent no s’ha pronunciat, volem un govern constitucionalista, però en funció del que digui la gent.

— El dia 6, Mariano Rajoy va dir que el 155 cauria automàticament després de les eleccions. Avui (ahir pel lector) ha dit que es mantindria, si continuava el desafiament independentista. Qui marca la línia vermella? Per què, si guanya el bloc sobiranista, ho podrien entendre que és un desafiament.

— El que va quedar clar, és que el 155 es mantindrà, no fins a les eleccions, fins a la formació d’un nou govern; un govern que ha de complir la llei. El resultat tothom l’accepta, després veurem què fa cada govern. Aquí han governat els separatistes durant set anys i no va passar res, perquè complien la llei. Per tant, depèn d’ells el que passi.

— La maquinària per fer complir la llei es va posar en marxa arran de la declaració d’independència. No teníeu prou indicis per aturar-ho abans?

— És que una persona seriosa no es pot moure per indicis, ha de respondre en funció de fets. Si has d’aplicar el 155, ho has de fer en funció de fets del Govern de Catalunya, no d’indicis.

— Però si el govern català ja estava fent una despesa per continuar el procés, tal com ara reclama un jutge, d’alguna manera ja era denunciable.

— Fins que no es va produir una declaració unilateral d’independència, no hi havia una justificació clara de l’aplicació d’un article tan dur i amb conseqüències profundes com el 155. No es poden fer especulacions. Hi va haver la declaració unilateral d’independència i és quan va respondre el govern.

— Però no és cap especulació el Govern de la Generalitat, ho venia anunciant...

— Sí, però el Govern ha de respondre a fets i no existeix un article 155 preventiu. S’ha de justificar, altra cosa seria inacceptable. El Govern d’Espanya ha esperat fins a tenir clar que les actuacions del govern de Catalunya eren il·legals, anticonstitucionals i havia d’actuar.

— En cas de guanyar, com preteneu satisfer l’alt percentatge de població independentista que existeix?

— A mi em sembla un argument infantil, perquè un govern un ha de governar per tothom. Ha de defensar els interessos generals de Catalunya i no dedicar-se a satisfer un percentatge, per respectable i significatiu que sigui. Si un percentatge de la població catalana vol que es governi al marge de la llei, ho sento, però no és l’interès general.

— Però tenen una demanda que és lícita...

— Sí, sí, tenen una demanda lícita, però ja els han dit totes les democràcies del món que s’ha de complir la llei. Les demandes són lícites dins de la llei i de la Constitució, si no, no és democràcia.

— Aleshores, demanar la independència està dins de la llei?

— Demanar la independència està dintre de la llei, però tens uns mecanismes per demanar-ho, per exemple, un canvi constitucional. La Constitució es pot reformar, té mecanismes per fer-ho, però els has d’acceptar. A Escòcia es va aconseguir un referèndum, no al Parlament d’Escòcia, sinó amb una majoria al Parlament britànic. Els que hi ha ara, que s’esperin i, si no ho aconsegueixen, que s’aguantin. Jo tinc aspiracions ideològiques que no tenen majoria social i no em dedico a demanar l’incompliment de la llei.

—El PP ha presentat un recurs perquè considera que es va donar massa cobertura a la manifestació de Brussel·les a la televisió pública. 45.000 persones desplaçades, no creu que siguin notícia?

—Jo crec que són notícia en funció de la llei electoral i s’ha de tenir present que no es tractava d’un acte de gaudir del pont de la Constitució, sinó de suport a un candidat.

—Sí, però parlem de 45.000 persones que es desplacen. S’hauria d’informar en funció de la importància...

—No, entre altres coses, perquè la llei electoral ja determina la proporció, no la improvises, es fa en funció dels paràmetres que es van aprovar.

—Creu que és un model que s’ha de revisar?

—La televisió de Castella i Lleó costa 30 milions d’euros i la d’aquí, 380. Costa més que la suma de totes les privades juntes, amb les mancances que hi ha en polítiques socials, en educació i sanitat. S’ha de replantejar i el model de continguts també s’ha de valorar.

—Per què no heu denunciat abans del procés els casos concrets d’adoctrinament a les escoles catalanes?

—Els polítics no estem per anar al jutjat cada dia. El que hem dit és que la gran majoria de professors són grans professionals, però hi ha altres que es dediquen a adoctrinar. A la universitat em vaig trobar alguns professors que es dedicaven a adoctrinar. És evident que les imatges que s’han vist d’aules plenes d’estelades no és un model saludable.

—Dóna la sensació que el govern del PP, en comptes de defensar els interessos de Catalunya, va convidar les empreses a marxar

—Tot el contrari. El decret no es va fer per iniciativa pel govern d’Espanya, va ser una petició de les empreses, perquè, sobretot, les que estaven en borsa, si no podien sortir immediatament, podien enfonsar-se i portar milers de persones a l’atur.

—I no era més fàcil tranquil·litzar les empreses assegurant-los que el procés no tiraria endavant?

—És que les empreses ja havien pres la decisió de marxar. Les empreses prenen decisions lliurement i no estan a mercè del govern de torn.

—Finalment, què oferiu com a tret diferenciador?

—Sobretot i entre els constitucionalistes, oferim experiència de govern, d’estabilitat, de centralitat, de bon govern. Hem governat a la província de Tarragona, sempre amb bons exemples de gestió pública. Després l’endemà de les eleccions, el govern d’Espanya continuarà sent el mateix i ho serà durant molt de temps. I necessita l’aval de la ciutadania per portar la tranquil·litat i l’estabilitat a Catalunya.