Yolanda López: Candidata de Catalunya en Comú-Podem per la circumscripció de Tarragona
«Prioritzen el procés i ningú se n'adona que el gran problema és el social»
La candidata de Catalunya en Comú-Podem, Yolanda López, aposta pel diàleg i un referèndum acordat per solucionar la situació catalana
—Què es juga el país amb aquestes eleccions?
—Ens juguem seguir, quatre anys més, dins d’un bucle, o bé mirar endavant i començar a governar. Ja hem perdut prou temps, quasi dues legislatures, i, mentrestant, els problemes socials continuen: hi ha gent a l’atur, segueixen les retallades, segueixen les privatitzacions i els salaris precaris.
—Per tant, quin creu que és el problema principal que té Catalunya?
— El gran problema és el social, però sembla que ningú se n’adona. S’està prioritzant el procés per davant dels problemes de la gent.
—Els partits independentistes defensen que, amb la independència, es podria treballar per tots aquests temes socials.
— S’ha vist clarament que darrere del procés no hi ha res, que tot ha sigut propaganda, un viatge al no-res. Per tant, és molt difícil creure que independitzant-nos d’Espanya sigui la solució a tota aquesta problemàtica.
—Però el que no es pot negar és que l’encaix entre Catalunya i Espanya preocupa a la gent.
—El principal problema és la polarització, amb gairebé la meitat de la població a favor del «Sí» i l’altra meitat, del «No». Per tant, és un problema de diàleg.
—I quina és la solució?
—Estem condemnats a dialogar i aquesta és la nostra proposta. De res servirà que guanyi el bloc del 155 o el de la DUI. El país seguirà encallat en el mateix carreró sense sortida i l’única alternativa és seure i retrobar-se, perquè el que hem de pensar els polítics és que no estem sols, sinó que darrere nostra hi ha molta gent. Tan sols un gran consens és el que permetrà pressionar el govern central perquè a Espanya s’obri un procés constituent, que es voti a tot el país la reforma de la Constitució i, després, que Catalunya pugui votar en un referèndum acordat i amb garanties.
—Diu que s’ha de dialogar. Amb qui?
—Catalunya en Comú-Podem surt a guanyar, amb l’esperança d’aconseguir la força suficient perquè partits com el PP, PSOE i Cs se sentin interpel·lats a seure a parlar. Creiem que si tots pressionem des de Catalunya i arribem a un consens, el PP no podrà negar-se a escoltar-nos. D’altra banda, demanem al PSOE, i concretament al senyor Pedro Sánchez, que faci el que va prometre als seus militants i que presenti una moció de censura al senyor Mariano Rajoy per poder fer un govern progressista, que és el que necessita, no només Catalunya, sinó tot Espanya. Així que el 21-D és tan sols una pàgina, una primera part per desbordar Espanya.
—Polítics empresonats i d’altres a Brussel·les, són unes eleccions normals?
—Són unes eleccions totalment anormals, però s’ha d’anar per pams. D’una banda, els que estan a presó haurien d’estar en llibertat, fent campanya, amb les mateixes condicions que la resta. I és que, per a nosaltres, és excessiva la presó preventiva. No ens posem en el que es jutja o com es jutja. Una altra cosa és Brussel·les. Creiem que el senyor Carles Puigdemont no és un exiliat, com ell pretén fer veure, sinó que és un fugit covard. El capità d’un vaixell és l’últim d’abandonar, i ell el que ha fet ha sigut marxar i deixar aquí tots els mariners, tripulació i passatgers. És, fins i tot, ofensiu, perquè hi ha refugiats en situacions deplorables i infrahumanes, i aquests sí que són exiliats polítics, aquests sí que fugen d’una guerra.
—En mig d’una societat polaritzada, quin és el perfil del votant de Catalunya en Comú Podem?
—Des del vessant de Podem, és un votant no independentista, proreferèndum, per tant, sobiranista, i que sap que l’única manera d’acabar amb aquesta situació és votar en un referèndum amb garanties i pactat amb el govern. D’altra banda, dins dels comuns, hi ha de tot. Predomina el «No», però sí que és cert que hi ha un sector independentista que, tot i això, no està d’acord en com s’ha portat el procés, ni està d’acord amb una DUI.
—Si es fes un referèndum i guanyés el «Sí», què faria Catalunya en Comú-Podem?
—S’acataria el resultat i seguiríem treballant des de Catalunya amb els mateixos ideals, prioritzant l’agenda social.
—Podem va estar immersa, el mes passat, en un conflicte intern que va acabar amb la dimissió de l’exsecretari de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin i altres alts càrrecs...
—El senyor Dante Fachin s’havia sortit de la línia política de Podem i 13.000 persones de 17.000 li van recordar en una votació històrica de l’assemblea ciutadana, el màxim òrgan de la formació, on es va decidir anar en confluència amb els comuns a les eleccions. És tan sols pàgina passada.
—És cap de llista per Tarragona. Quins són els reptes de la província?
—S’ha d’invertir. Tarragona no es mereix estar a la cua de Catalunya, tant per la deixadesa de la Generalitat com de l’Estat. S’ha d’aparcar el projecte de Barcelona World, que el que portarà és drogues i prostitució, i el que s’ha de fer és apostar per un turisme cultural, geogràfic i històric. També s’ha de pressionar pel corredor del Mediterrani i apostar per I+D+I per crear llocs de treball de qualitat, tot fent una industrialització intel·ligent, que és totalment compatible amb el turisme, a més d’apostar per les energies renovables a través d’un pla de transició encarat a les nuclears, que tenen data de caducitat.
—El baròmetre del CIS preveu que Catalunya en Comú-Podem perdi escons, passant dels 11 actuals, a 9. Què en pensa?
—Ho veurem el dia 21 de desembre en vots.