«D'un grill n'aprofitem el 80%, mentre que d'una vedella només el 40%»

—Per on passa el futur de la nostra dieta?

—Passarà per l’obtenció de noves fonts de proteïna. Per a l’obtenció de la proteïna animal farem servir insectes, i també n’obtindrem de les algues.

—Per què tenim aquesta necessitat de trobar noves proteïnes?

—L’any 2050 tindrem nou bilions de persones al planeta, i amb el ritme actual de producció d’aliments i el tipus de dieta que estem seguint, seguir consumint la proteïna animal com fins ara no serà sostenible. Hi ha països al tercer món que s’estan fent més rics, com la Xina i l’Índia, i quan les persones guanyen riquesa volen consumir proteïna animal. Però, com he dit, la manera com estem produint aquesta proteïna no és sostenible. Per això es busquen altres fonts.

—Aquesta recerca ja s’està fent?

—Hi ha països a Europa que són líders en això, com Bèlgica, França, Holanda. A Dinamarca, per exemple, estan treballant en un projecte per fer rotondes que es converteixin en granges per a insectes, i també fer ciutats sostenibles en insectes. A Holanda, tenen ja diferents productes fets a base d’insectes, com hamburgueses o falàfels.

—Per què els insectes sí que són una font sostenible?

—Depèn del tipus d’insecte. N’hi ha que tenen un percentatge de proteïna molt elevat, i un tipus de greixos molt bons, perquè són rics en àcids grassos poliinsaturats o monoinsaturats, especialment de tipus omega, i per tant ens proporcionen uns nutrients molt adequats per a nosaltres. D’altra banda, la proporció d’animal que podem aprofitar respecte al total és molt més elevada: dels grills per exemple n’aprofitem el 80%, mentre que d’una vedella n’aprofitem del 35 al 40%. A més, com que els insectes són animals de sang freda, la conversió del que mengen és més eficient, i amb menys emissió de metà.

—Els insectes els consumirem de manera directa o integrats en altres aliments?

—S’ha vist que una de les maneres d’introduir aquesta font de proteïna no és menjar l’insecte directe, perquè el consumidor europeu hi mostra un rebuig frontal, sinó a través de purés, preparats o farines. La xocolata d’insectes, per exemple, és una bona alternativa. De totes maneres, s’estan fent experiències amb consumidors. S’està veient que quan se’ls informa sobre quins insectes consumiran, com s’obtenen i com es preparen, comencen a vèncer el rebuig. La gastronomia té un paper crucial per a l’entrada d’aquest aliment.

—Quin seria l’insecte rei?

—N’hi ha alguns que s’estan proposant com els principals, perquè hi ha més coneixement sobre el seu gust. El que és important és anar als països on s’estan consumint determinats tipus d’insectes i veure per què s’estan consumint d’aquella manera. Per exemple, n’hi ha que es poden consumir inclús amb el contingut intestinal, perquè s’ha vist que a l’intestí hi tenen microorganismes que poden ser beneficiosos per a nosaltres. En canvi, la llagosta s’ha vist que és millor consumir-la sense les potetes, perquè se’ns enganxen als intestins i ens poden provocar una mica de restrenyiment. Una cosa que es consumeix molt són els cuquets que vénen de la farina, i les llagostes, que són molt preuades perquè tenen un contingut de calci molt elevat.

—Aquesta serà l’alimentació del futur llunyà, o nosaltres ho veurem (i tastarem)?

—Sí que ho veurem i tastarem. La Unió Europea ja considera els insectes com un Novel Food. Aquests aliments no estaven contemplats a la UE fins al 1997, i al 2015 se n’ha fet una nova definició que es començarà a aplicar al gener del 2018. Ara no se’n poden vendre, però sí que està permès el consum en restaurants.