«Hem de dotar la societat d'un projecte comú per tornar-la a aglutinar»

—Ciutadans és el partit que surt més beneficiat per les enquestes, situant la formació en segona o, fins i tot, primera posició. Confia amb què Arrimadas sigui presidenta?

—Hem sortit a guanyar. Les nostres aspiracions són, d’una banda, ser la primera força de Tarragona i, de l’altra, ser també la primera força al conjunt de Catalunya. Aquesta és la nostra idea i les enquestes marquen una tendència molt positiva.

—Què creu que ha passat perquè es produeixi aquesta pujada?

—Cada cop ens coneix més gent i el que s’ha anat veient és la nostra coherència i forma de treballar. Fins ara, al Parlament de Catalunya, no només hem sigut líders de l’oposició, sinó que també hem estat el grup parlamentari que ha presentat més propostes, tant de caire social, com econòmic, ocupacional i en educació. La gent, poc a poc, va assimilant que, efectivament, el vot dipositat a Ciutadans és un vot útil. A tot això, se li ha d’afegir el fet que venim del pitjor govern de la història de la democràcia a la Generalitat de Catalunya, i els ciutadans es troben amb una necessitat de canvi primordial. La gent necessita un canvi i el canvi el pot oferir Ciutadans.

—El procés independentista ha impulsat el partit?

—No, el partit porta una via de creixement que, de forma clara, prové del 2015, quan Ciutadans va entrar, per primera vegada, al Parlament d’Andalusia, al mes de març, i, després, va aconseguir ser la tercera força municipalista en nombre de vots i regidors a nivell espanyol. El creixement ha estat continu. No és ni fruit d’un dia, ni resultat d’una situació política a Catalunya, sinó la coherència d’un partit que té un projecte per Catalunya, però també per tot Espanya.

—Preveieu un possible pacte de govern amb partits unionistes?

—Arribar a una majoria absoluta, tal com està l’electorat a hores d’ara, és molt difícil per a qualsevol partit polític. Per tant, la nostra aspiració és guanyar les eleccions, ser la força més votada, però també que hi hagi una suma que permeti el canvi. Tenim identificats, almenys, tres partits amb els quals el canvi serà impossible. Ni el senyor Carles Puigdemont, ni el senyor Oriol Junqueras ni la CUP estan en la línia del canvi, sinó que ens estan dient clarament de tornar al mateix conflicte per seguir veient com les empreses marxen i com es perden oportunitats pel conjunt de Catalunya. En canvi, Ciutadans està disposat a donar suport a les forces que es moguin en una línia similar a la nostra, en el cas que no fóssim el partit més votat. Si, per contra, aconseguíssim estar al capdavant, esperem que la resta de forces siguin capaces de deixar de banda l’interès merament partidista i que pensin en el conjunt dels catalans.

—Si governéssiu, quina seria la situació? Seguiria el 155?

—El 155 és un instrument dins de la Constitució i, per tant, el que pugui passar està en mans de l’Estat espanyol. En tot cas, dins dels nostres objectius, el primer pas és acabar d’una vegada per totes amb el procés i l’atzucac en el qual ens ha posat aquest govern separatista. El segon pas serà aconseguir que les empreses que han fugit tornin el més aviat possible, si és que és possible, i, en tot cas, que no segueixin fugint. Per tant, s’ha de treballar per garantir una seguretat jurídica i econòmica.

—I la Generalitat...

—S’han de recuperar les institucions democràtiques de la Generalitat. Cal recordar que qui va donar un cop a la democràcia a Catalunya va ser el govern de Junts pel Sí conjuntament amb la CUP. Ells mateixos van suspendre el Parlament, el tenien lligats de mans i peus al servei exclusiu dels designis del govern de la Generalitat i al marge dels interessos generals.

—El que tampoc es pot negar és que una part dels ciutadans estan per la independència. Com satisfaríeu aquesta part de la societat?

—La gent ha de tenir clar que les propostes independentistes són de fer volar coloms, i això s’ha vist i ho han reconegut. No tenien la majoria, ni l’esperaven, però tan els hi feia. Senzillament, han tirat pel dret, i ara, el que hem de fer és recuperar la convivència i deixar de dividir, com ha fet el govern de la Generalitat. Hem de dotar la societat d’un projecte comú per poder-la tornar a aglutinar, perquè el que tenim clar és que no es pot viure d’un somni sense sentit. La realitat és la que és.

—No creieu que un referèndum pactat solucionaria la problemàtica?

—No es tracta de xifres, sinó de si hi creus o no hi creus. Pensem que caminar cap a la independència no té cap sentit. Una altra cosa és que hi ha hagut partits que, per interès partidista, han venut aquesta història. Cal recordar que, fins fa quatre dies, Artur Mas deia que no era independentista, i, de cop i volta, s’hi va tornar. Ell sabrà els motius. El que necessitem és una Espanya forta, unida i reformada, perquè Catalunya és la nostra terra, Espanya el nostre país i Europa el nostre futur. No hem d’aspirar a separar-nos de la resta d’espanyols, sinó a estar integrats dins d’una futura unió d’estats europeus.

—Què faríeu si torna a governar un partit independentista?

—No m’ho vull ni imaginar. Tornaríem a estar al mateix punt de fallida i això és inviable.

—Més enllà de la independència, quin és el principal problema de Catalunya?

—A nivell social, estem a la cua de moltes qüestions. Tenim les més llargues llistes de dependència, unes importants llistes d’espera en l’àmbit sanitari, un finançament per càpita de la sanitat pública molt baixa... Hem de recuperar tot allò que hem perdut amb les retallades que hem patit.

—Pensant amb Tarragona, què és el que necessita la província?

—D’una banda, remuntar l’ocupació, i és que la nostra província té comarques amb les pitjors taxes d’atur. D’altra banda, també s’ha de treballar en la reindustrialització d’algunes zones, així com en l’àmbit de les infraestructures.

—I sobre turisme?

—S’ha d’apostar clarament pel turisme, perquè és, aproximadament, el 30% del PIB de la província i és, juntament amb la petroquímica, el principal motor. Necessitem un turisme sostenible, amb garantia de qualitat i diversificat, i és per tot això que es necessita seguretat jurídica, perquè, sinó, és difícil que els projectes puguin arribar a bon port.