«Trobar feina a Hongria no és complicat, però en general els sous són baixos»

—Fa sis mesos que va marxar cap a Hongria. Perquè va decidir instal·lar-se a Budapest, la capital?

—La meva parella havia de marxar cap a Budapest, la capital d’Hongria, per feina i vam comentar de traslladar-nos junts allà. Vaig tenir la sort de trobar feina també a la mateixa ciutat. Va ser aleshores quan vaig prendre la decisió d’emprendre aquesta aventura.

—Quina va ser la primera impressió quan va arribar?

—Mai havia viatjat a Hongria i, a Budapest, la primera impressió quan vaig arribar va ser molt bona. Em va semblar una capital preciosa, molt activa durant tot el dia i també durant la nit i amb molt de turisme en els mesos d’estiu. Una de les coses que més em va impactar va ser el seu idioma, tot i que ja sabíem que seria el repte més difícil.

—El ritme de vida i els costums són molt diferents dels de Catalunya?

—El ritme de vida aquí és força diferent del de Catalunya, sobretot pel que fa als horaris. Dinen a les dotze del migdia i sopen cap a les sis de la tarda cosa que, per a nosaltres, és massa aviat. Després de sopar, és quan queden amb els amics per a fer un beure.

—És difícil trobar feina a Hongria?

—Trobar feina a Hongria no és massa complicat, ja que no tenen una taxa d’atur gaire alta. Trobar una bona feina ja és una altra cosa. Els sous són força baixos en general, per la qual cosa molta gent treballa a dos o tres llocs diferents.

—Quina visió tenen ells dels espanyols? Se’n parla, de la situació que viu Catalunya?

—Els agrada molt Espanya i els espanyols en general. Relacionen el nostre país sobretot amb la platja, el sol, i la festa especialment. La majoria estan assabentats de la situació actual a Catalunya, però sovint no coneixen tots els detalls i ens pregunten molt. Són molt curiosos i sempre volen saber-ne més, sobre aquest tema.

—Quin és el lloc que més recomanaria visitar d’aquesta ciutat, Budapest?

—El meu racó preferit és Halászbástya, el Bastió dels Pescadors. Anar-hi al capvespre durant l’estiu és el millor moment per gaudir d’unes vistes espectaculars de l’indret.

—Expliqui alguna cosa que l’hagi sobtat de la cultura d’aquest país.

—D’entrada, els hongaresos són força reservats i no gaire oberts a l’hora de fer amistats, però un cop es trenca aquesta barrera, poden arribar a ser molt càlids, amigables i propers. En canvi, a Espanya, nosaltres som molt més oberts a l’hora de conèixer gent.

—Es veu fent tota una vida a Budapest o li agradaria tornar a Tarragona?

—No m’hi veig vivint a Budapest durant molts anys, però tampoc sé si acabaré tornant a Tarragona o si viuré en un altre lloc. Això mai se sap, la vida dóna moltes voltes.

—Quin costum o què coses s’emportaria d’Hongria cap a Catalunya?

—El que m’emportaria d’Hongria és alguna recepta d’algun plat de la seva cuina. Tenen una gastronomia molt interessant i és única. M’agrada molt un plat que s’anomena Túrós csusza, que consisteix en una recepta feta a base de formatge dolç, crema agra i pasta. Sovint, aquest mateix plat, s’acompanya amb una mica de bacó.