«En els escacs, la falta de visió condiciona sobretot a l'hora d'entrenar»

—El passat mes de novembre es va proclamar, per quarta vegada, campió d’Espanya d’escacs per a cecs o persones amb discapacitat visual greu. Va ser una final disputada?

—Una mica. La final es juga en vuit rondes. A mida que vas guanyant, vas jugant amb persones que tenen els mateixos punts. Vaig guanyar les sis primeres, i a falta de les dues últimes, tenia un punt i mig d’avantatge. Vaig perdre la penúltima ronda, però a l’última en tenia prou empatant. I així va ser.

—Vostè està considerat el jugador amb millor palmarès en la història d’aquest esport.

—Jugo amb l’equip olímpic de l’ONCE des de l’any 1992, i gairebé sempre he estat el primer tauler o segon tauler de l’equip. Tinc una medalla d’or al millor jugador en unes olimpíades i tres medalles olímpiques per equips. A més, he sigut campió de la província dues vegades. A més de jugar amb l’ONCE, també sóc del Club d’Escacs de Salou, amb qui estem a primera divisió de Catalunya i hem estat a punt de jugar a la Divisió d’Honor.

—Quan comença a jugar escacs?

—Vaig començar bastant aviat, de petit, però no em vaig federar fins als 18 anys, així que vaig fer una mica tard. De nen jugava, però fins al batxillerat no vaig començar a aprendre’n amb un entrenador.

—Com s’arriba a assolir aquest nivell tan alt?

—És un treball del dia a dia. La competició és difícil, però ja són molts anys jugant, entrenant i millorant. Quan entrenes mai ho assimiles tot de cop, però arriba un dia, un punt, en què les coses surten, i no saps per què. Però el fet que és des de nen vas assolint de mica en mica el nivell fins que arribes a tenir-ne un que et permet jugar amb professionals.

—Quines particularitats té el joc d’escacs per a persones cegues o amb deficiència visual?

—El material de joc està adaptat, de manera que els quadres negres tenen una lleugera elevació per fer-los diferents al tacte. A més, les peces negres tenen una petita protuberància a la part superior que les identifica, i les peces s’insereixen al taulell, que té un orifici a cada casella. Les partides es juguen amb dos taulers, i el rellotge funciona amb uns auriculars que van informant del temps que queda.

—Com condiciona la deficiència visual a l’hora de jugar?

—Condiciona sobretot a l’hora de preparar-se. Avui dia es treballa molt amb ordinadors, bases de dades i programes, i si hi veus bé, amb un cop de vista ho soluciones, i vas ràpid. Jo, per exemple, he d’ampliar la pantalla, o si miro per un costat, no hi veig per l’altre, i això sempre és més costós.

—Celebren competicions amb persones invidents?

—Sí, jo sóc campió absolut de Tarragona. He quedat campió dues vegades i una tercera vaig empatar.

—A la demarcació hi ha un equip de jugadors amb un nivell destacable.

—Sí, hi ha un nivell molt alt. El que passa és que no és com a Barcelona, on hi ha molta més possibilitats de jugar. El nivell s’assoleix jugant, i allà hi ha desenes de tornejos.