Artur Tomàs relata com va viure l'atac final de l'exèrcit franquista

El 23 de desembre del 1938 l’exèrcit franquista va iniciar l’atac final a Catalunya. El tarragoní Artur Tomàs Mercadé, qui el 18 d’agost del 2018 complirà cent anys, va viure en primera persona i va escriure en una petita llibreta el trencament de les línies republicanes a Serós, a la ribera del Segre. Aquest fet va marcar l’inici de la fi de la Guerra Civil. Un dia abans, Tomàs ja va alertar d’allò que podia passar.

Tomàs va omplir un diari personal durant el temps que va participar en el conflicte. Amb 18 anys, va començar el primer dels tres quaderns que va utilitzar, recordant que li feien fer instrucció per preparar els joves de la seva quinta per anar al front a combatre les tropes franquistes que es van alçar contra el govern republicà legal i democràticament escollit.

Aquest tarragoní que sempre ha estat vinculat a la Part Alta i, més concretament, al carrer Cós del Bou, va voler explicar a Diari Més com va viure els últims dies del conflicte i el trencament del front republicà en primera persona, fet del qual aquest dissabte, es compleixen 79 anys. En la retirada, Tomàs va ser fet pres a Castellolí i traslladat a un camp de concentració a Màlaga. Després de ser traslladat a altres ciutats com Granada i Còrdova, finalitzada la guerra, va tornar a Tarragona.

Tomàs va explicar que va decidir començar un dietari perquè hi havia gent que ho feia i es va trobar una llibreta. A la fi, aquesta iniciativa li va suposar «tenir un resum d’allò que vaig viure a la guerra». Conserva les tres llibretes com un autèntic tresor.

Els seus coneixements van fer que, al front, l’exèrcit republicà l’encomanés fer tasques de topògraf i estudiés el terreny que era susceptible de convertir-se en espais de combat.

En la tercera i última llibreta, el 22 de desembre, Tomàs va escriure que el pont de pedra que hi havia a Serós –on va iniciar-se el trencament del front republicà a Catalunya– «estava vigilat per les tropes nacionals i al costat en feien un de fusta». «Mai vaig saber perquè», va dir. Tomàs relata en els seus escrits que «aquell dia feia una boira molt espessa, fet que els nacionals van aprofitar per avançar». «Jo tenia 19 anys, però em vaig atrevir a dir-li a un general rus que s’estava equivocant». Tomàs, va escriure: «El general va dir que rucs són aquests –en referència a l’exèrcit franquista– que ens tiren bombetes per espantar-nos. Jo li vaig contestar que els rucs érem nosaltres i em va replicar dient ‘a tu t’afusellarem per fascista’. I li vaig tornar a dir que aquells senyors anaven amb ràdio i nosaltres per línia telefònica i, per tant, estàvem incomunicats». Tomàs, qui conserva un punt de rebel·lia, va afegir que, en uns moments viscuts amb intensitat, «el general rus li va dir a un soldat que truqués a un punt d’observació per veure què passava». En el diàleg, «vaig advertir-lo que en aquells moments teníem les línies tallades, mentre que el soldat que va anar a l’observatori no contestava. Va ser quan el general es va adonar que ens quedaríem cercats». Uns dies després, Tomàs i el general van coincidir i aquests «em va donar les gràcies perquè li havia salvat la vida amb la retirada de Serós per part de l’exèrcit republicà».

Aquest capítol de la seva extensa vida va succeir poc més d’un any després que fos cridat a presentar-se «sense excusa de cap mena davant del camp del Gimnàstic, que estava al Camp de Mart. No em vaig presentar. El 27 de setembre del 1937 vaig començar la instrucció, va ser el meu primer dia de soldat». Anys després, els tres quaderns que va omplir amb plomilla l’ajuden a recordar els fets viscuts, com el dia que va ser detingut: «Havia cobrat el dia abans i un oficial de l’exèrcit franquista s’ho va quedar tot». Des de Tarragona el van portar en tren a Bilbao i, després a Màlaga. El retorn a Tarragona, ja lliure, el va fer des de Saragossa en acabar el conflicte.