«Em van impressionar molt les dimensions XL de les carreteres, dels cotxes...»

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—No és la primera vegada que estic als Estats Units, quan tenia 19 anys vaig fer un curs intensiu d’anglès a Los Angeles, Califòrnia, i en aquell moment vaig saber que no era l’última vegada que hi seria. Em van impressionar molt les dimensions XL, les carreteres, els edificis, les avingudes, els cotxes, etc. Tot és enorme. Ara, visc justament a l’altra costa i també he de dir que es veuen clares les diferències entre Califòrnia i Nova York, quan passeges pel carrer se senten energies totalment diferents. Mentre a Nova York t’adones del ritme frenètic que porten, a Los Angeles s’hi respira un ambient molt més relaxat i tranquil.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

­—Quan estava a la Universitat, els professors explicaven anècdotes de quan vivien a l’estranger, alguns d’ells als Estats Units, i jo per dins deia, no sé com, però algun dia ho faré, em van fer despertar la curiositat de viure en un país totalment diferent amb una cultura i una llengua diferents. I, finalment, així ha sigut, he pogut fer realitat el meu somni. Vaig decidir fer les maletes i anar a viure amb una família, ciutat, país i continent diferents. Un dels motius principals era perfeccionar l’anglès en tots els àmbits però sobretot guanyar fluïdesa a l’hora de parlar, aprendre diverses expressions lingüístiques i millorar la capacitat de comunicació. A més a més, volia endinsar-me totalment en la cultura i estil de vida, i és per això que vaig decidir ser au pair. El fet de viure amb una família fa que formis part d’ells i, per tant, que hagis d’adaptar-te a la manera de viure que tenen ells. Una altra raó era créixer a escala personal, conèixer-me a mi mateixa i saber quin camí triar de cara al meu futur.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Va ser un canvi molt gran per a mi però, en certa manera, ja m’ho havia imaginat. M’agraden els reptes i aquest n’era un en tota regla. La meva vida canviaria per complet, havia de començar de zero. Lloc de residència nou, amics nous, hàbits alimentaris nous, estudis nous, fins i tot família nova. Des del primer moment, em van fer sentir com a casa, els primers dies es van preocupar de què conegués més la zona, de què agafés el cotxe, de què fes noves amistats i també de què passés temps amb els nens. Vam passar 4 dies a la casa dels Hamptons on estiuegen i ens ho vam passar d’allò més bé!

—Quines són les principals diferències entreIrvington i casa seva? ­

—L’horari diari i el menjar són completament diferents. Aquí esmorzem ous remenats a les 7 del matí, dinem un sandvitx a les 12 del migdia i el plat principal se serveix a l’hora de sopar, a les sis de la tarda. Com a curiositat: mai mengen un primer i un segon plat, en mengen un, però dividit en tres o quatre parts. En cada àpat hi ha d’haver algun tipus de carn o peix, hidrats de carboni i fruita o verdura. Estan molt conscienciats del que és bo i el que és dolent per la salut. Aquest fet em va semblar molt curiós i em va trencar el famós estereotip que tenia sobre el país, jo em pensava que menjaria hamburgueses i pizza cada dia i al final ha sigut totalment el contrari.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

­—Visc a Irvington que forma part de l’anomenat Westchester County a uns 40 minuts de Manhattan. I, encara que sigui un poble petit, té tots els serveis que un pot necessitar. És una zona molt agradable i assossegada plena d’urbanitzacions amb famílies que han volgut que els seus fills creixessin envoltats de natura, però que van sovint a la ciutat per oci. Un dels avantatges és que nens poden jugar al carrer tranquil·lament.

—Creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—Aquí hi ha feina per a tothom i qui vol treballar, treballa. Crec que és un país ple d’oportunitats, però l’única dificultat pels estrangers és el visat, són molt estrictes. Per poder treballar aquí necessites que una empresa es fixi en tu i estigui disposat a fer-te d’esponsor i cobrir-te les despeses del visat.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Un dia estàvem a Hastings-on-Hudson (un poble al costat d’Irvington) buscant un lloc per sopar i, de sobte, ens trobem al mig d’un rodatge d’una pel·lícula. Una noia ens va preguntar si ens podíem esperar una estona per travessar el carrer perquè estàvem gravant, nosaltres –molt sorpreses– vam dir que sí i, quan van acabar, va tornar a venir la noia i ens va dir que a la cafeteria del costat hi havia l’actriu Naomi Watts gravant una escena. No ens ho podíem creure però així era!

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—A part de família i amics, el menjar es troba molt i molt a faltar.