Els jardins del Banc d'Espanya, oberts amb un model «privat» segons els veïns

Els jardins del Banc d’Espanya, edifici que va tancar el 31 de desembre de 2003 a la rambla Nova, s’han obert definitivament a la ciutadania. Era una de les promeses que havia fet l’equip de govern (PSC-PP), per tal que els tarragonins puguin gaudir d’un espai renovat i arranjat. Segons informaven fonts municipals quan es va presentar el projecte educatiu que es vol dur a terme a dins de l’edifici, s’han destinat un total de 35.000 euros per rentar-li la cara als jardins. Es tracta d’un primer pas per transformar completament l’edifici, que es convertirà en un centre cultural de difusió de l’activitat científica. Però l’actuació que s’ha fet als jardins del Banc d’Estpanya no ha agradat als veïns. Des de l’Associació de Veïns Tarragona Centre asseguraven que es tracta d’un model «privat i de negoci».

Als jardins s’ha instal·lat un food truck que ofereix el servei de menjar –snacks– i begudes amb una petita terrassa. El terreny, que era de sorra, s’ha pavimentat i s’hi ha instal·lat una estora de gespa artificial. També s’hi han col·locat dos bancs de marbre i s’han fet millores en les jardineres. Però segons la presidenta de l’entitat veïnal, Núria Sabat, «no s’ha fet pensant en la ciutadania».

«Les reformes que s’han fet són molt tristes. Podrien haver destinat més diners i fer una renovació molt millor. El terra de sorra, per exemple, el podrien haver deixat com estava en comptes de pavimentar tot el terreny», detallava Sabat. La presidenta de l’Associació de Veïns Tarragona Centre criticava que «ara els veïns que vulguin gaudir completament de l’espai hauran de pagar per seure a la terrassa» perquè, afegia, «els bancs que han instal·lat no són gens còmodes». «És un model de negoci i no un model fet per als ciutadans. No ens ha agradat gens», cloïa Sabat.

L’obertura dels jardins és el primer pas de la renovació integral del Banc d’Espanya, que encara no s’ha definit completament pel que fa a l’estructura de l’edifici. L’Ajuntament vol transformar-lo en un centre cultural de difusió de l’activitat científica, iniciativa que compta amb el suport de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). De moment, els pressupostos de 2018 preveuen una inversió de mig milió d’euros per aquest edifici, encara que supeditats a la venda de patrimoni. El consistori està en cerca de finançament per aquest projecte, que podria comptar amb la subvenció de l’1,5% Cultural. Caldrà esperar encara uns mesos, com a mínim, per saber si tirarà endavant.