«A Princeton, em vaig haver de comprar un cotxe al cap de tres dies d'haver aterrat»

–Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–Els motius que em van portar a marxar de casa va ser la curiositat de treballar en un altre sistema educatiu i laboral. Així com tenir l’oportunitat de conèixer un altre país i la seva cultura. He residit a l’estranger anteriorment com a alumne d’Erasmus a Suècia i fent les pràctiques del grau a Londres.

–Quina va ser la seva primera impressió del país?

–La primera impressió va ser molt positiva, ja que el director de l’escola, el cap de recursos humans i la coordinadora d’aprenentatge em van acollir i van ser molt amables en tot moment ajudant-me a tramitar diferents papers així com a integrar-me en el seu entorn i al meu nou entorn. El segon dia d’estar a Princeton, ja em van portar a una boda. La majoria de persones són molt obertes i m’han ajudat en tot el possible. A la mateixa vegada, tenen molta curiositat per les diferències entre cultures, ja que, des de el primer dia els dic, que realment gairebé tot el que es veu a les pel·lícules és realitat als Estats Units. Estem intercanvien constantment els diferents punts de vista o maneres de fer europees i americanes, quelcom que acaba esdevenint grans estones per l’escola interactuant amb la majoria del professorat explicant diferents anècdotes dels diferents viatges que he fet i d’altres històries que he viscut.

–Va ser molt sorprenent el canvi?

–El canvi va ser molt sorprenent, no va tenir res a veure amb què m’esperava i, després de cinc mesos, encara em continua sorprenent. Cada dia hi aprenc o experimento alguna cosa nova. A tall d’exemple, en la majoria de ciutats europees, et pots moure per la ciutat sense cap necessitat de tenir cotxe i, a Princeton, em vaig haver de comprar un cotxe al cap de tres dies d’haver aterrat. L’estil de viure i cultura són tan diferents que és un constant xoc de cultures que ha esdevingut un intercanvi pels companys de feina i els alumnes.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–Crec que no podria esmentar una petita diferència o alguna similitud entre ambdues cultures, ja que totes són moltes. L’estil de vida sedentari i els hàbits diaris són ben diferents pel que fa als horaris i els hàbits saludables. És un estil de vida molt sedentari, independentment d’adults i infants, tot i que les escoles impulsen programes de wellness i es practiquen moltíssims esports i s’ofereixen moltes activitats físiques, la seva alimentació no és gens equilibrada. Estic en el committe de Wellness de l’escola i les iniciatives que s’estan duent a terme són molt interessants.

–Què destacaria de la manera de treballar del país?

–Respecte a la manera de treballar, les conductes són molt diferents. Hi ha molta més formació a la feina, proporcionada per les empreses, anomenada on job training, quelcom que promou la possibilitat d’escalar en la posició laboral, independentment de la formació amb la qual s’incorpora el treballador a l’empresa. La manera d’adreçar-se i d’interactuar és molt diferent, ja que aquests utilitzen una perspectiva positiva i amable i rebutgen la confrontació i no són directes a l’hora de comunicar-se, quelcom que fa qualsevol problema o inconvenient es tracti utilitzant una via com pot ser en comptes de parlar-ho directament amb la persona en qüestió.

–Creu que és un bon indret perquè els més joves puguin trobar feina?

–Crec que el país és un bon indret, tot i que la diferència cultural i la manera d’interactuar s’ha de tenir molt en compte per tal de poder adaptar-se.

–Li ha passat quelcom curiós?

–Des de que vaig arribar m’han passat moltíssimes coses i totes molt curioses, però crec que una de les més gracioses va ser per Halloween, quan a l’escola vaig demanar als pares que portessin una carabassa petita per fer el Jack-o-lantern i van acabar portant carabasses de més de 5 quilos que, per a ells, eren petites. Vam arribar a la conclusió que les mides europees i americanes eren ben diferents i que havia d’especificar el mida comparant amb les diferents mides d’una pilota. Després de buidar i decorar 20 carabasses, una per alumne, el conserge em va escridassar per l’enrenou i la brutícia a l’aula i em va dir que feia més de 20 anys que ningú decorava carabasses a l’aula per Halloween. Ha estat l’única cosa que donava per feta que es feia i que no vaig preguntar. Va acabar sent la notícia de la setmana. Una altra anècdota és la d’haver d’arrancar el cotxe entre 10 i 15 minuts abans de sortir de casa per tal d’escalfar el motor i no tenir una temperatura interior inferior a l’exterior. Aquesta setmana la sensació tèrmica ronda uns -26, podent arribar a una sensació tèrmica de -30 graus. Un dia em van trucar per una urgència i el primer que em van dir va ser que arranqués el cotxe per tal que no agafes una hipotèrmia conduint. Molts cotxes tenen remot control i els arranquen des dels edificis.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–Hi ha moltes coses que trobo a faltar de casa, com la meva família, amics, hàbits, clima, però, sobretot, són la família i els amics. Seria tot un plaer poder experimentar i conèixer la cultura amb ells. He de dir que, aquí, em tracten genial i que ja puc dir que tinc una petita família amb els companys de l’escola i la meva companya de pis.