El Teatre Tarragona té dificultat d'accés per cadires de rodes a lavabos i escenari

El Teatre Tarragona, un dels edificis més reconeguts en els darrers anys a la ciutat, presenta irregularitats pel que fa a l’accés de les cadires de rodes. Segons denunciava un usuari de l’espai, José Luis Ortiz Lladó, els lavabos del vestíbul destinats a les persones amb mobilitat reduïda –són els únics amb aquestes característiques al número 11 de la rambla Nova– no compleixen amb el Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Per aquest motiu, quan Ortiz va anar al lavabo amb la seva filla, que es mou en cadira de rodes, va trobar-se amb què la cadira «s’encallava entre la porta i la tassa del vàter i no podíem moure’ns», assegurava. Després de patir-ho tres vegades, Ortiz ha dit «prou» i ha enviat una carta al Síndic de Greuges i una instància a l’Ajuntament de Tarragona. Ara, espera que ho arreglin perquè «trobar-se amb aquesta situació en un edifici de nova construcció és inadmissible», subratllava.

El passat 28 de desembre, José Luis Ortiz i la seva filla van desplaçar-se al Teatre Tarragona per gaudir del Gran concert d’any nou, d’Strauss Festival Orchestra i Strauss Festival Ballet Ensemble. Ambdós van dirigir-se a la platea alta, concretament a la fila 19. Aquest és l’espai que tenen reservat les persones que s’han de desplaçar amb cadira de rodes. Per arribar fins aquest punt, Ortiz i la seva filla van haver de pujar amb l’ascensor del vestíbul fins a la segona planta del teatre. I allà, a la platea alta, no hi ha lavabos adaptats a persones amb mobilitat reduïda.

Els únics lavabos que podrien ser útils per persones en cadira de rodes són els que hi ha al vestíbul.

Concretament, els de dones. «No estan obligats a tenir una cambra higiènica adaptada a cada planta, però sí seria el recomanable», expressava Ortiz. Però el problema més gran arriba quan Ortiz i la seva filla es disposen a entrar als lavabos adaptats. «Vaig haver de fer contorsionisme per poder girar la cadira», assegurava el pare de la noia afectada.

Segons el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, una cambra higiènica adaptada ha de tenir les següents característiques: portes d’una amplada mínima de 0,80 metres i amb obertura cap a l’exterior; distància d’entre 0 i 0,70 metres entre el vàter i el terra; un espai lliure de gir i de maniobra d’1,50 metres de diàmetre com a mínim; disposició de barres de suport; aixetes i manetes accionades mitjançant suport o palanca; etc. Però segons els mesuratges realitzats per Ortiz, el Teatre Tarragona no compleix amb aquest Codi.

Segons va comprovar Ortiz dies després del 28 de desembre, l’amplada de la cambra existent és d’1,25 metres i la distància entre la porta i el lateral de la tassa del vàter és de 0,85 metres. «Això fa que no sigui possible la mobilitat de qualsevol cadira de rodes estàndard», assegurava Ortiz, que afegia que «la cadira se’t queda encallada quan vols girar». Vista la problemàtica, Ortiz ha redactat una queixa formal al Síndic de Greuges i una instància a l’Ajuntament de Tarragona per aconseguir una solució. «Són molts anys suportant coses així, però hi ha moments que dius prou», sentenciava el pare de la noia afectada.

Un escenari ‘anti-cadires’

Però no només els lavabos del Teatre Tarragona presenten dificultats per les persones que s’han de desplaçar en cadira de rodes. L’escenari és un espai totalment inaccessible. Des de la inauguració de l’edifici, l’any 2012, cap actor amb problemes de mobilitat ha pujat a la tarima. De fet, cap companyia de les que ha actuat al teatre comptava amb un membre en cadira de rodes, però en el cas que hagués estat així, no hagués pogut actuar. I això serà un problema de cara als propers mesos.

El Teatre Metropol, actualment tancat, era l’únic que acollia actuacions de grups com Al Trot Teatre, del centre de paràlisi cerebral La Muntanyeta. Però, i a partir d’ara, què passarà? L’escenari del Teatre Tarragona està a dos pisos de distància de la zona de camerinos. I la separació tan sols es pot salvar fent ús de les escales. A més, per la part del davant també és impossible accedir-hi.

D’altra banda, la zona de camerinos, no compta amb lavabos adaptats. Per tant, si un grup de teatre comptés amb persones que es desplacen en cadira de rodes, es trobarien amb dos problemes crucials: d’una banda, no podrien accedir a l’escenari de cap de les maneres; i, de l’altra, no podrien anar al lavabo –només podrien anar fins al vestíbul, lloc on es troba l’únic lavabo adaptat de l’edifici–.

Caldrà veure què succeeix amb el festival Eclèctic, per exemple. L’Eclèctic Festival d’Arts Escèniques des de la Discapacitat va néixer l’any 2010, fruit de la col·laboració dels departaments de Cultura i de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona i quatre formacions d’arts escèniques de la ciutat. Se celebra cada dos anys i enguany tornarà a Tarragona.