«Vaig marxar per sortir de la zona de confort, això t'ajuda a créixer i a madurar»

–Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

– A la universitat ens van oferir fer les inscripcions al programa Erasmus+, i no vaig pensar-m’ho dues vegades. Em cridava l’atenció el fet de sortir de la «zona de confort» on he estat tota la vida i provar coses noves, com viure a l’estranger, fora de casa, sense la família ni els amics. Com a experiència personal, penso que és necessari fer un canvi d’aquestes característiques perquè t’ajuda a créixer i a madurar com a persona.

–Quina va ser la seva primera impressió del país?

– Polònia és un país molt diferent del nostre. Per començar, només arribar-hi al setembre, em va sobtar el clima que hi feia. Acabava d’arribar i ja havia d’anar amb pantalons llargs, jersei i jaqueta. A banda del clima, també sobta molt el fet de no saber res de llenguatge que s’utilitza al lloc on vius. El polonés és un idioma molt diferent del nostre, amb moltes consonants i fonemes molt diferents dels del català o el castellà.

–Va ser molt sorprenent el canvi?

– Al contrari, va ser més suau del que m’havia imaginat. El fet de marxar a un país estranger amb moltes coses desconegudes (idioma, moneda, clima, costums universitaris, etc.) et fa imaginar, quan puges a l’avió, que allò que vas a fer és una bogeria. Els primers dies són, potser, el més semblant al caos que t’havies imaginat que seria la teva vida, però ni de bon tros s’hi converteix en un caos. Des de molt aviat contactes amb altra gent d’Erasmus que està en la mateixa situació que tu i comences a fer amistats. També cal mencionar que, des de Tarragona, no vaig venir sol, sinó que estic amb altres estudiants del meu grau que estudien amb mi a la URV. Això ajuda a no sentir-te sol quan arribes allà. A poc a poc, cadascú fa el seu camí quan arriba a Poznan, però saps que per qualsevol cosa els tens allà i això et dóna un plus de tranquil·litat.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

– He tingut la sort de visitar la ciutat durant el període universitari d’hivern. Això implica que he viscut el Nadal en aquesta ciutat, i els mercadets nadalencs de l’Europa central són molt típics. Fets amb casetes de fusta, i juntament amb les volves de neu que cauen de tant en tant sembla que t’endinsis en un pessebre de conte de Nadal. A banda d’això, Poznan no és una ciutat molt gran, fet que fa que la puguis visitar en un sol dia tota sencera. Per mi, la part més bonica de la ciutat és la plaça principal, anomenada Stary Rynek. És la típica plaça quadrada que tenen totes les ciutats poloneses, formada per cases de diferents colors i amb un complex d’edificis al centre. Dues de les coses que tampoc et pots perdre de Poznan són el Park Cytadela i el Llac Malta. Dues zones plenes de naturalesa al centre de la ciutat.

–Quines són les principals diferències entre Poznan i Tarragona?

–Per començar, sembla un tòpic però és així. Els horaris són molt diferents dels de casa nostra. Hi ha dies que puc acabar una assignatura a les 12 hores i començar-ne una altra a les 13 hores. Això implica haver de dinar més aviat del que estem acostumats. Una altra cosa que sobta molt és que aquí, al voltant de les 16 hores, ja es comença a fer fosc. Sembla mentida, però això afecta molt, ja que les tardes se’t fan eternes. Són les 19 hores i ja tens ganes de preparar-te el sopar. Altres diferències que he viscut són les de viure independitzat per primer cop a la vida. Els principals hàbits com comprar el menjar, cuinar-lo cada dia o posar rentadores entre altres coses són difícils d’afegir a la teva vida quotidiana.

–Fins a quin punt el clima afecta a la manera de viure?

– Molt. Durant els mesos d’hivern, la mitjana deu estar al voltant dels zero graus, i això implica que, quan es fa fosc, habitualment estem a temperatures negatives. Però el que més sobta i afecta la manera de viure és el sol. Una cosa normal a Tarragona a ple hivern és seure en una terrassa al migdia a prendre alguna cosa per beure. Doncs aquí, quan surt el sol, que és una cosa ben estranya, no escalfa gens. És molt complicat veure’l, ja que molts dies fa boira, neva o plou.

–-Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

– La cuina polonesa, per exemple, té coses molt bones. Em quedo amb la Zurek, que és una sopa tradicional polonesa que se serveix dins d’un pa rodó. A banda d’aquesta curiositat, és un plat que està molt bo i el fan en molts restaurants pel centre de la ciutat.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

– De casa meva trobo a faltar moltes coses. Sóc una persona molt arrelada en la cultura en general i sobretot a la tarragonina. Per sort, vaig poder allargar la meva sortida cap a Polònia just després de Santa Tecla. Tot i això he trobat molt a faltar coses com anar a fer castells amb la Jove de Tarragona o poder tocar la trompeta amb les diferents agrupacions musicals de les quals formo part.

–-S’imagina un futur en aquest país?

– La veritat és que no. Com he comentat abans, estic força arrelat a la cultura tarragonina i catalana i em costaria molt allunyar-m’hi per sempre. La vida a Tarragona està molt bé i, si no és per motius de força major, desitjo no haver de marxar tan lluny per viure en un futur.