La recuperació d'un manuscrit aporta noves dades de la Pedrera del Port

Bibliòfils de Tarragona ha editat un facsímil d’especial rellevància per als investigadors de la ciutat romana de Tarraco, a partir d’un llibre manuscrit de Bonaventura Hernández Sanahuja que aporta informacions de primer ordre, fins ara desconegudes, de les excavacions que va dirigir a la pedrera del port entre els anys 1853 i 1856. Hernández Sanahuja va ubicar el lloc exacte on es va trobar el mosaic de la medusa, una de les peces més importants recuperades de la ciutat romana. El facsímil és el resultat de la reproducció d’un llibre, conservat en una biblioteca particular, i va acompanyat d’un pròleg de Jaume Massó, director del Museu de Reus i especialista en la figura d’Hernández Sanahuja, i d’una anàlisi de l’obra de l’arqueòleg i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Jordi López.

Bibliòfils de Tarragona ha fet una edició de 110 facsímils, que va presentar el passat dissabte als seus associats. El president de l’entitat, Rafael Gabriel, va manifestar a aquesta redacció que «el manuscrit d’Hernández Sanahuja sobre els resultats de l’excavació que va dirigir a la pedrera del Port és excepcional i té un gran valor documental». Gabriel va afegir que «reproduïm l’escrit d’Hernández Sanahuja amb la seva lletra, que era molt bonica, planos que va fer i dibuixos dels objectes que es van trobar».

Per la seva banda, Jordi López va subratllar la importància del resultat que va produir l’excavació que Hernández Sanahuja va fer a mitjans del segle XIX. «Cal destacar la localització d’un tram de la muralla, els banys d’una rica casa romana, diversos capitells, una fontana de marbre i referències específiques a troballes que s’havien fet uns anys abans al mateix lloc, com el mosaic de la Medusa i el dels Paons, tot, conservat actualment al Museu Arqueològic».

En l’estudi introductori realitzat per López «es comenten totes aquestes troballes segons els coneixements actuals i es fa una feina de recerca i identificació dels objectes recuperats». L’arqueòleg va remarcar que gràcies a l’aportació del manuscrit d’Hernández Sanahuja «s’han pogut ubicar les construccions excavades en el parcel·lari actual, cosa que s’ha pogut fer a partir dels plànols del manuscrit i a la seva comparació amb altres plànols antics localitzats en els arxius del Port i el de l’Ajuntament». López va afegir que «ara podem saber, gràcies a aquest treball, el punt exacte on es va trobar el cèlebre mosaic de la Medusa».

La pedrera del Port ocupava l’espai que hi ha entre els carrers Pons d’Icart, Pau del Protectorat i l’estació del ferrocarril. En aquest espai, ara pla, «abans s’aixecava una muntanya coberta de restes romanes que va ser desmuntada i llençada al mar per a la construcció del port modern entre finals del segle XVIII i el darrer quart del XIX», va explicar López, qui va recordar que «només es van poder salvar alguns objectes arqueològics a partir de mitjans del XIX». «El document més explícit sobre les excavacions de salvament és aquest que ara s’ha publicat», fet que valora la decisió de Bibliòfils de Tarragona per fer l’edició del manuscrit.

Hernández Sanahuja va néixer a Tarragona el 30 de maig de 1810 i va morir en aquesta ciutat el 9 de novembre de 1891. Era fill d’una família de menestrals i comerciants. El seu pare, Bonaventura Hernández Serra, havia traslladat a Tarragona, des de Barcelona, el negoci familiar de passamaneria. Hernández Sanahuja cursà humanitats al Seminari de Tarragona i a la Llotja de Barcelona i estudià, també, a l’Escola de Dibuix de la plaça del Pallol. De jove havia manifestat una gran afició a la numismàtica. L’any 1844 es constituí la Comissió Provincial de Monuments amb la finalitat de protegir el patrimoni. El mateix any es fundà la Societat Arqueològica Tarraconense amb interessos similars. L’any 1845, a la qual va pertànyer.