«El que em mou a fer música no és estètic, sinó que el públic pugui fer una catarsi»

—Aquesta setmana presenta a Tarragona el seu darrer treball. Què hi trobarem, a ‘Transit’?

—Fins ara havia estat fent una gira per domicilis particulars amb el meu anterior treball, ‘Buenestado’. Abans havia fet coses més jazzístiques i en anglès, solia viatjar molt al nord d’Europa perquè m’agrada bastant la música que es fa allà. Però trobava a faltar la meva arrel, i amb ‘Buenestado’ havia estirat el fil de la família, de les arrels, i em vaig sentir molt més completa. Però ara necessitava també la música més cosmopolita, més eclèctica. El que he fet a ‘Transit’, i no ha estat fàcil, és ajuntar la idea de cantautor amb el que feia abans, incorporant el jazz, la improvisació i el folk més nòrdic, però sense perdre el missatge ‘xulo’ del cantautor d’aquí.

—En els seus treballs canta en diverses llengües. Què li fa escollir l’una o l’altra, per a cada cançó?

—El meu bagatge personal. Crec que quan canto en anglès parlo més de mi, perquè vaig estar trenta-cinc anys composant i cantant en anglès, i dels 14 als 25 anys és quan vius una etapa més egocèntrica, per això l’anglès és més vivencial. En canvi, quan vaig al català i al castellà tot és més universal. Amb ‘Buenestado’, en què vaig fer una revisió dels conflictes familiars més profunds, vaig veure que, cantant a les cases, acabava cantant els problemes dels altres. Per això aquestes llengües em connecten més amb els problemes emocionals.

—El primer tastet de ‘Transit’ és ‘Liebe’, una cançó de la qual ja n’ha presentat el videoclip. És un vídeo molt coral. Per què ha volgut fer-lo així?

—La gira de ‘Buenestado’ ens va portar fins a Alemanya. Jo no parlo l’alemany, però vaig voler escriure una peça que englobés el missatge de ‘Buenestado’ en aquesta llengua, com una targeta de benvinguda. La cançó és com un mantra que repeteix que l’amor és universal. Va resultar que al concert, les quaranta-cinc persones que hi havia en aquella casa eren una coral, es van aprendre la cançó i vam acabar cantant-la tots junts. Llavors vaig pensar que faria un nou disc on tornaria a cantar amb altres idiomes i on em tornés a sentir més jo. Vaig tenir clar que al vídeo volia gent cooperant i que estiguéssim energèticament cantant algo bonic. El videoclip està gravat a Alemanya i després aquí, amb la idea que l’amor és universal i que s’hauria de moure una energia bonica entre cultures.

—Entén la música com quelcom més que un entreteniment.

—El que em mou per fer música no és estètic. Em mou el servei, que de la peça que estic tocant o del seu concepte algú en pugui fer una catarsi, que no sigui entreteniment. Vull que ‘Trànsit’ sigui un disc de missatges bonics, de cooperació i de germanor.

—La gira de presentació de ‘Transit’ seguirà el mateix format que ‘Buenestado’, amb concerts a domicili?

—Sí, continuarem a les cases, perquè crec que aquest ha de ser el meu ‘modus operandi’, no es pot comparar amb res. I per a la funció que vull que tingui la meva música, el format és ideal, és molt més catàrtic. Però paral·lelament també farem concerts a l’ús, perquè el format i el repertori són adequats per a escenaris grans.

—Així doncs, com serà el concert de Tarragona?

—Estic molt contenta perquè vindran dos txalapartaris, Nando Taló i Siscu Aguilera. Estarem el trio que formem Alexis Lanza al violoncel, Fer García-Ramos a la bateria, i jo a la guitarra. Hi haurà molta cançó d’autor però també molts espais roçant la psicodèlia. Intentarem que als espais d’improvisació puguem deixar anar les nostres emocions, crear espais sonors que suggereixin un color.