Diari Més

Albert Cuesta Martí. De Tarragona a Gdansk (Polònia)

«Polònia viu una època de creixement i les oportunitats estan a l'abast de tothom»

Albert Cuesta és estudiant del grau de Periodisme i cursa una beca Erasmus a Polònia

Albert Cuesta

«Polònia viu una època de creixement i les oportunitats estan a l'abast de tothom»Cedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

– Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

A la zona de confort s’està molt còmode, però no hi ha res millor que conèixer món, altres tipus de cultura, diferents formes de pensar... Són experiències que omplen i que permeten seguir evolucionant i millorant en l’àmbit professional i el personal.

–Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

La primera impressió va ser una sensació física. Feia fred i encara era setembre, no em volia ni imaginar com seria al gener o febrer. El primer contacte que vaig tindre a Polònia, va ser curiós: havia d’accedir al pis que prèviament havia seleccionat i vaig haver de fer els tràmits amb una secretaria que no sabia res d’anglès. Va ser una mica còmic, jo li parlava en anglès i ella em contestava en polonès. Havia de firmar papers que estaven en polonès, lliurar documentació, fins i tot m’havia d’explicar una mica el funcionament... Com no vaig entendre res, vaig haver de descobrir-ho per mi mateix els dies posteriors. Aquell primer contacte em va fer pensar que tindria un problema amb la comunicació, però per sort no ha acabat sent així

–Va ser molt sorprenent el canvi o va ser tal com s’ho havia imaginat?

–En realitat, no. Tenia ganes d’un canvi, fins i tot, més gran. L’ambient del qual m’envoltava era molt bo. Si tenies dubtes o problemes, la gent t’ajudava sense problemes, s’interessaven per tu i em vaig sentir acollit des del primer moment. L’adaptació va ser ràpida.

–Quines són les principals diferències entre Gdansk I casa seva?

L’alimentació, sense dubte. Diria que el plat estrella són les sopes. És curiós també l’ús que fan de les espècies picants (no t’estranyis, si et serveixen un licor amb tabasco), però és lògic amb aquestes temperatures, s’han de mantenir calents d’alguna manera. Tot i això el menjar típic polonès és deliciós, com ara els pieroguis, que són com uns raviolis farcits de tot allò que et puguis imaginar i més. Una altra gran diferència és la religió. A Polònia són catòlics, conservadors i tradicionals.

–Quins són els indrets més característics?

–El nucli antic de Gdansk és preciós. Les cases són esveltes i de diferents colors càlids. A més, està envoltada de canals on hi han apostats diferents velers. Old town té llum pròpia. Així mateix, a 40 minuts de Gdansk amb tren està Malbork, un poblet on hi ha un dels castells més antics de Polònia, molt recomanable. Per últim, jo també visitaria la península d’Hel on es poden veure foques marines i Sopot, un dels atractius turístics estivals de Polònia.

–Què destacaria de la manera de treballar del país?

–No crec que hi hagi moltes diferències, però desconec la legislació en matèria laboral. Pel que fa a les renda bàsica i el salari mitjà són inferiors en comparació a l’Estat espanyol. Tot i això, Polònia viu una època de creixement i les oportunitats estan a l’abast de tothom.

–Li ha passat quelcom curiós?

–Ara em sembla graciós, però aleshores no ho va ser tant. Em feia mal la zona abdominal. El dolor persitia durant dues setmanes i vaig decidir anar al metge. L’espera va ser horrible. Finalment em va atendre una doctora i va concloure, amb total seguretat, que tenia apendicitis. Una infermera va intentar treure’m sang, però no va poder i es va afegir un altre infermer, a qui li vaig haver de donar l’altre braç. Aparentment m’havien col·locat bé la primera via pel sèrum. Però, als pocs minuts, vaig veure que tenia com una pilota de tennis al braç: el líquid havia entrat al braç. Després d’aquest primer succés, no veia del tot clar operar-me, tot i que la cirurgia fos senzilla.. Després de dues o tres hores a l’hospital i moltes proves més, van dir-me que no sabia què em passava, que podia ser quelcom víric. Després d’allò vaig decidir no tornar a trepitjar l’hospital a no ser que fos imperatiu.

tracking