Tarragona tanca un 2017 de rècord amb més de 2 milions de visitants, un 11% més

La ciutat de Tarragona ha viscut un any turístic de rècord durant el 2017. Per primer cop, la ciutat ha superat la xifra dels 2 milions de visitants, un 11% més que el 2016, i també ha trencat la barrera dels 500.000 turistes que pernocten a la ciutat -amb un total d’1,4 milions de pernoctacions-. La regidora i presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Inma Rodríguez, se n’ha mostrat molt satisfeta i ha augurat unes bones expectatives per aquest any. «No busquem xifres de rècord, però és molt important tenir un creixement sostingut que ens ajudi a posicionar la ciutat com a destinació turística de qualitat», ha assenyalat. Tant els hotels com els càmpings han millorat els seus registres d’ocupació i es confirma que l’espanyol és el principal mercat turístic de la ciutat, seguit del francès, el britànic i l’alemany. Segons les dades recollides per l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, la majoria de visitants tenen un perfil familiar i escullen Tarragona pel seu patrimoni.

Després dels bons registres de fa dos anys, durant el 2017 s’han superat les expectatives turístiques a la ciutat de Tarragona, amb més visitants i més pernoctacions que mai. «El 2017 no només ho hem consolidat, sinó que hem crescut i confirmem la tendència ascendent», ha valorat aquest dimarts la regidora de Turisme, Inma Rodríguez.

Una de les fites assolides és que un total de 503.647 turistes han pernoctat a la ciutat, un 2% més que l’any anterior. «En la sèrie històrica de 12 anys d’estudis mai no havíem arribat al mig milió», ha indicat el gerent del Patronat Municipal de Turisme, Ángel Arenas. L’estada mitjana, que és de 2,8 nits, es manté estable i també s’ha batut el rècord de pernoctacions, amb 1.410.513.

Rodríguez ha destacat que l’ocupació mitjana als hotels ha passat del 50,3% al 52,5% l’any passat, mentre que als càmpings l’increment ha estat de tres punts -del 68 al 70,9%-. Pel que fa als hotels, gairebé sis de cada deu clients són de l’estat espanyol, seguits dels francesos, britànics i alemanys. Als càmpings, el mercat nacional frega el 70%. El perfil dels visitants és majoritàriament familiar -el 40,7%- o de parella -el 37,4%-, mentre que les principals motivacions a l’hora de visitar la ciutat són el patrimoni -57,4%- i la platja -17,5%-.

A banda d’aquests turistes que pernocten a la ciutat, l’estudi de l’Observatori també analitza el comportament dels visitants d’anada i tornada, tant aquells que visiten la ciutat i se’n tornen a dormir a casa seva, com els que s’allotgen en altres municipis de la Costa Daurada -principalment Salou, Cambrils i la Pineda-.

D’entre els excursionistes d’un dia que dormen al seu domicili -uns 200.000-, nou de cada deu són catalans. La majoria són de l’àrea de Barcelona i es desplacen en vehicle particular -60%- o tren -25%-. El gerent del Patronat ha subratllat la importància que dues terceres parts d’aquests visitants siguin repetidors, la qual cosa consolida l’atractiu de la destinació.

Pel que fa als turistes que s’allotgen a la Costa Daurada i visiten la ciutat -1.100.000 persones-, el 62,5% són estrangers i el 48,4% corresponen a famílies. En aquest cas, acudeixen a Tarragona atrets per la Part Alta i el llegat romà, les compres, la Catedral, la ciutat en general, l’Amfiteatre i la Rambla Nova, entre d’altres. Aquests visitants també acostumen a ser repetidors, ja que el 58% havien estat anteriorment a la ciutat.

Poc impacte dels atemptats i de la inestabilitat política

Segons la regidora Inma Rodríguez, ni els atemptats ni la inestabilitat política a Catalunya han tingut un gran impacte en els resultats turístics de la ciutat. «L’afectació pels atemptats va ser molt immediata i va tenir una repercussió molt mínima. La situació a Catalunya sí que afecta, però ho fa de manera diferent segons els sectors. Hem notat que cal fer un esforç addicional en la captació de congressos perquè es planifiquen amb molt de temps», ha assenyalat.

Per la seva banda, el gerent del Patronat, Ángel Arenas, s’ha mostrat optimista si la situació no canvia bruscament. «La inestabilitat no treballa a favor del turisme, però les perspectives són bones i no hem de pensar que hagi de ser pitjor», ha reflexionat. Malgrat tot, el Patronat insisteix que l’objectiu no són els rècords ni les grans xifres, sinó «generar marca» i aconseguir desestacionalitzar la temporada, que se sol concentrar en els mesos càlids.

Menys places hoteleres i estudi sobre els allotjaments il·legals

Rodríguez i Arenas han admès que el recent tancament de l’hotel Imperial Tarraco -que obrirà remodelat sota una altra ensenya- ha suposat una pèrdua del 12,5% de la planta hotelera a la ciutat. Tot i això, el gerent del Patronat ha afirmat que l’establiment reobrirà «en un any i escaig» completament renovat. A més, ha apostat per seguir posicionant la marca Tarragona per poder captar noves inversions.

Pel que fa a la situació dels apartaments turístics il·legals, Rodríguez ha avançat que s’està fent un estudi sobre aquestes activitats a la ciutat. «No és una situació que ens preocupi perquè l’evolució es troba dins els paràmetres d’altres ciutats com la nostra», ha assenyalat. El consistori tampoc té percepció de «risc de saturació» turística, però no descarta futurs estudis sobre la «càrrega» de visitants que pot suportar la ciutat si la tendència de visitants segueix a l’alça.

Més impacte a les xarxes socials i més filmacions

D’altra banda, el Patronat Municipal de Turisme ha posat en valor el creixement de visites al web turístic de la ciutat, que per primera vegada ha superat el mig milió de visitants. Le xarxes socials també han augmentat els seus seguidors en percentatges que oscil·len entre el 12 i el 19%.

Arenas també ha subratllat l’impacte de la Tarragona Film Office. L’activitat d’aquesta agència ha afavorit que la ciutat de Tarragona hagi esdevingut la quarta ciutat catalana amb més filmacions -115 l’any passat-, i la primera fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Destaquen la filmació de llargmetratges, campanyes publicitàries i sèries, entre les quals la d'una televisió xinesa.