«Hi ha persones que potser abracen les idees del feminisme i no ho saben»

—Com i per què neix aquest col·lectiu?

—Anna Pallarès (A.P.): Va començar perquè la Carla Aguilar, que és professora a la URV i tracta qüestions de gènere, va reunir una sèrie de persones amb aquesta sensibilitat feminista. Després, amb el boca-orella, vam anar sent més.

—Carla Aguilar (C.A.): Fa uns tres mesos que ens anem trobant, i hem anat veient que tots els temes que tractàvem eren feministes. Per això vam pensar que estaria bé tenir un espai on reunir totes aquestes persones i començar a fer coses.

—Quins són els seus objectius?

—A.P.: En tenim tres. Un és la divulgació del feminisme, una divulgació que serveixi per treure la idea de feminisme dur, que no arriba a la gent; hi ha qui potser abraça les idees feministes i no ho sap. El segon és l’autoaprenentatge: el feminisme és canviant, i volem contribuir al creixement personal de cadascuna de nosaltres. I, finalment, volem acompanyar-nos les unes a les altres en el dia a dia i en les problemàtiques que puguem tenir.

—Asseguren que neixen amb la voluntat de treballar en xarxa.

—C.A.: Sí, nosaltres som conscients que no naixem en un lloc on no s’estigui fent res, sinó tot el contrari. A la demarcació de Tarragona hi ha moltes associacions, entitats i persones que estan fent molt a favor del feminisme. Volíem comptar amb tots aquests agents, i per això vam crear la figura de la Madrina. Naixem amadrinades per prop de quaranta entitats, associacions i persones que ens empenyen a crear aquest espai. Un espai que serà col·laboratiu, amb una manera de funcionar nova, que vol aportar, però també col·laborar amb tot el que s’està fent, potenciar-ho i crear sinergies. També volem construir ponts amb el coneixement que sorgeix de la universitat. A la URV s’estan fent moltes coses en l’àmbit del feminisme i per això hi hem buscat moltes Madrines: tenim molt d’interès a saber què s’hi fa, i volem que tingui repercussions reals sobre les nostres vides.

—Com entenen el feminisme?

—C.A.: Som una associació mixta, no volem tancar-nos a cap gènere, incloem els homes i també totes aquelles identitats de gènere de la societat. Plantegem el feminisme no només com una crítica a la societat, sinó també com un treball en les alternatives socials. És un model de societat alternatiu, i volem treballar sobre aquestes alternatives, com practicar-les i expandir-les. Ens adrecem a gent que potser no s’autodenominaria feminista però a qui, per exemple, potser li interessaria parlar sobre com es cuida a la gent gran a Tarragona, perquè aquesta és una qüestió feminista: tradicionalment ho han fet les dones i no està sobre la taula quan parlem d’economia. D’altra banda, ens plantegem que el feminisme no pot ser una lluita aïllada de la resta de lluites, no l’entenem sense vincular-lo per exemple a l’antiracisme o a l’antiespecisme, perquè són lluites que parteixen de la mateixa idea de justícia social.

—Em poden detallar alguna de les seves línies de treball?

—C.A.: Altres línies de treball són les masculinitats, noves maneres de ser home que no siguin discriminatòries. També la coeducació i el problema fonamental que amenaça les nostres vides, que és la violència de gènere. Volem treballar en alternatives que puguin ajudar a erradicar aquesta xacra, sabent que això s’ha de fer des de la base, començant pel micro masclisme i la idea de l’amor romàntic.

—Aquesta és una feina que es pot fer en coordinació amb l’administració?

—A.P.: Hi hem tingut contactes i la rebuda ha estat molt bona. De totes maneres, nosaltres som un col·lectiu, un moviment social, i no volem institucionalitzar-nos. Ens situem sempre al carrer.