Investigadors de l'ICIQ de Tarragona generen una nova espècie química detectada a l'espai interestel·lar

El jove químic asturià Marcos García Suero, investigador a l'ICIQ de Tarragona, acaba de publicar a la prestigiosa revista Nature un article deticat al treball sobre la generació de carbins, unes molècules que estan cridades a revolucionar la síntesi química.

Els carbins van ser detectats els anys 30 pels astrònoms. Es tracta d'una de les primeres molècules trobades en l'espai interestel·lar i que està formada tan sols per carboni i hidrogen. És una espècie molt reactiva que amb prou feines s'ha utilitzat al laboratori. Ara això ha canviat gràcies aun equip d'investigadors de l'ICIQ, que ha descobert com controlar els carbins i utilitzar-los per acoblar noves molècules.

Segons explica García Suero, que lidera aquest equip d'investigadors, «hem aconseguit controlar com es generen equivalents directes i controlables dels carbins, una espècie inexplorada nova i molt versàtil». «Els carbins ens han permès desenvolupar un concepte sintètic inexplorat, amb un futur molt prometedor per al descobriment de fàrmacs o materials»,afegeix l'investigador, que va arribar a l'ICIQ després de diversos anys a la Universitat de Cambridge.

Segons expliquen des de l'ICIQ, la síntesi de nous fàrmacs presenta 'un coll d'ampolla' perquè és difícil modificar molècules complexes 'ja acabades'. «És complicat afegir ceba a una truita que acabes de cuinar», fa broma Suero. «No obstant això, gràcies als carbins, podem acoblar estructures químiques complexes molt fàcilment», afegia.

Utilitzant aquesta nova tècnica, els químics de l'ICIQ han modificat diversos medicaments comercials com la duloxetina (antidepressiu), l'ibuprofè (antiinflamatori), el taxol (antitumoral) o el fingolimod (el primer tractament oral per a l'esclerosi múltiple).

Miquel A. Pericàs, director de l'ICIQ, destacava l'èxit de l'Starting Career Programme de l'institut: «Gràcies al finançament de la Fundació CELLEX i al programa d'excel·lència Severo Ochoa, hem aconseguit que joves investigadors com el Marcos emprenguin la seva carrera com a investigadors independents» explicava Pericàs. «El seu nou article a Nature canvia la manera d'entendre la química, al Marcos li augura un futur brillant» destacava.