«La influència comunista s'entreveu a través d'edificis grans i monòtons»

Fa més de quatre mesos que el Francesc Ibarra, de 23 anys, viu a la ciutat de Bratislava. Estudia Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Lleida i, davant la possibilitat de gaudir del programa Erasmus, no va deixar passar l’oportunitat i, el passat 15 de setembre, agafava un vol direcció la capital d’Eslovàquia.

— Quina va ser la seva primera impressió?

— Va ser, sobretot, l’entorn. Bratislava té un estil centre-europeu amb tocs d’Europa de l’est, sense deixar de banda totes les infraestructures comunistes que la història li ha brindat. El centre històric de la ciutat resulta petit en comparació a les capitals que l’envolten i no per això significa inferior. És un centre acollidor, amb edificis i construccions antigues, les perifèries de la ciutat són purament barris industrials, amb blocs de pisos molt grans.

— Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

— Em va sorprendre una mica. M’esperava una ciutat més europeïtzada, però va ser gratificant veure que queden traces d’altres moments i cultures del passat.

— Quines són les principals diferències que ha trobat entre Eslovàquia i Catalunya?

— Els horaris són un pèl diferents, influenciats, en part, pel clima i les tradicions. Els eslovacs, per exemple, solen dinar aviat, vora les dotze del migdia. De la mateixa manera passa amb el sopar, que el fan entre les set i les vuit del vespre. També he trobat diferències en qüestions urbanístiques. En aquest sentit, la influència comunista que té el país li aporta edificis de grans dimensions, monòtons quant a decoració, però tenen la seva gràcia, ja que és diferent del que estem acostumats a veure.

— Quins són els indrets més característics de la ciutat?

— Bratislava no és una ciutat que pugui presumir de tenir un gran nombre d’indrets turístics per visitar, però els que remarcaria són el nucli antic, amb tot el que això comprèn: esglésies de corrent ortodoxa i altres monuments, com el Castell de Bratislava i el monument comunista Slavin.

— Què destacaria de la manera de treballar del país?

— La manera de treballar és similar, però amb trets característics. Per exemple, acostumen a ser molt puntuals, van per feina i són una mica freds. Tot i això, la meva experiència amb el país i la seva gent ha estat molt bona.

— Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?

— El que he pogut captar durant aquests mesos que porto vivint aquí és que el nivell de vida del país és una mica més baix. Tot i això, hi ha gent jove que treballa i els que he pogut conèixer, estan contents amb la feina que tenen.

— Què és el que més troba a faltar de casa?

— Sens dubte, la cuina, el clima i la gent. Però és qüestió d’adaptar-se. També trobo a faltar moltes coses de la vida quotidiana de Catalunya, però l’estada a Eslovàquia me’n dona de noves per a descobrir, entendre i practicar.