«Amb les cançons els infants passen del càlcul pensat al càlcul memoritzat»

—Què és Els números canten?

—És un recull de 65 cançons i cantarelles de nombres, i una guia pedagògica per treballar aquests tipus de cançons a educació infantil i primer cicle de Primària. S’explica com treballar diferents aproximacions i significats del nombre, i també la construcció de la seqüència numèrica. És a dir, com aprenem a dir «un, dos, tres, quatre, cinc…», i a més, com aprenem la flexibilitat d’aquesta seqüència: a dir-la endavant, endarrere, començant des de qualsevol punt… En aquesta guia s’explica com treballar cadascuna de les etapes d’aquest treball amb un tipus de cançó. Finalment, hi ha unes cançons per als primers passos del càlcul mental. La guia també té un enllaç per escoltar les cançons.

—Són cançons tradicionals?

—N’hi ha que sí. Després també hem volgut posar cançons d’autors que són, o molt conegudes, o molt interessants, tant a nivell pedagògic com musical, i finalment hi havia algunes necessitats per a les quals no hi havia cançons o no les hem sabut trobar i les hem construït nosaltres. Per exemple, no trobàvem cançons per comptar de dos en dos, i ens n’hem inventat una. En algun cas, també he fet alguna adaptació de cançons anglosaxones.

—En aquest treball ha comptat amb el músic i doctor en Pedagogia Toni Giménez.

—Sí, ha interpretat les cançons que es poden escoltar a través de l’enllaç. A més, en el volum hi ha cançons que eren seves.

—Em pot posar un exemple de cançó i quins aspectes es poden treballar amb ella?

—Per exemple La gallina ponicana. En una primera fase, els nens diuen la seqüència dels nombres, però realment no estan sentint les parts. Però amb aquesta cançó, en què anem dient «pon, i un; pon i dos; pon i tres…» estan sentint les parts perquè les van separant amb una partícula. Això és un segon pas en l’aprenentatge de la seqüència numèrica.

—Quin marc teòric hi ha darrere d’aquest treball?

—Hem treballat tres aspectes. Un és els diferents significats dels nombres. El que vol dir això és que els nens aprenen aquestes paraules en contextos diferents. Així, «tres», té un significat diferent si estem dient que tenim tres anys, que tenim tres caramels o diem «a la una, a les dues i a les tres». Hem estudiat les teories que hi havia al darrere d’això, especialment les de Karen Fuson. Un segon aspecte és l’elaboració de la seqüència numèrica. Estem amb nens que estan aprenent a dir «un, dos, tres» al mateix temps que aprenen a parlar. Mirem com passen d’aquesta primera cantarella, que és una corda contínua, fins a les fases en què separem les parts, que podem començar des de qualsevol punt, que podem comptar passos en paral·lel a recitar la cadena, i recitar la cadena endavant i endarrere. I el tercer aspecte és el càlcul mental. El que els adults fem de memòria, com comptar de dos en dos, per als nens és un càlcul pensat. Amb l’ajuda de les cançons passem del càlcul pensat al càlcul memoritzat.

—Quin valor té el fet que tot aquest contingut estigui en format musicat?

—Creiem que cantar és important per diversos motius. Primer, perquè la cançó ens ofereix un text tancat. Quan els adults tenim un dubte, consultem un llibre i allà hi trobem un text que sempre és el mateix. En les primeres edats, els infants que no saben llegir no tenen un text tancat. Amb una cançó els l’estàs donant. La cançó és sempre igual, perquè està guiada per un ritme i una rima. El segon punt és que les cançons toquen més directament les emocions, i és conegut que quan els coneixements ens arriben a través de les emocions, ens calen més profundament. A més, amb les cançons podem captar millor l’atenció dels infants. D’altra banda, les cançons es poden treballar de manera transversal. Finalment, la cançó ens permet gesticular, coreografiar, és un text en què podem implicar tot el cos, i per tant l’aprenentatge és més vivencial.