Sherlock Holmes: «És química, amic meu»

L’any 1887 l’escriptor escocès Arthur Conan Doyle publicava la primera aventura de Sherlock Holmes, un investigador que va fer famós el gènere detectivesc protagonitzant una sèrie de quatre novel·les i cinquanta-sis relats.

De l’icònic investigador han passat a la memòria col·lectiva el seu aspecte –mostrat en múltiples ocasions al cinema i la televisió–, el mètode deductiu que emprava per resoldre els casos o la figura del seu ajudant, el popular doctor Watson.

Hi ha, no obstant, una faceta de Sherlock que ha passat més desapercebuda, i que el professor Ricard Boqué, professor de Química Analítica i Química Orgànica a la URV, va mostrar el passat dimarts al Cafè la Cantonada de Tarragona. Boqué va oferir la xerrada La química al CSI: drogues, verí, sang i fetge, en la qual va explicar de quina manera la Química i els seus avenços contribueixen a resoldre casos vinculats a la ciència forense.

El ponent va prendre com a referència la figura de Sherlock Holmes, un personatge a qui Conan Doyle va dotar de profunds coneixements de Química, tal com delatava el personatge de Watson, qui feia de cronista de les seves aventures. «Holmes va ser un químic de primera categoria», va puntualitzar Boqué. El professor de la URV va demostrar les seves afirmacions amb diversos fragments de pel·lícules i sèries en què el detectiu de Baker Street apareixia treballant al seu petit laboratori casolà.

Segons va exposar el ponent, el fet que el popular detectiu tingués aquests coneixements no és casual, donat que el seu creador, Conan Doyle, havia estudiat Medicina. A més, durant els seus estudis va conèixer el metge forense Joseph Bell, qui seria de gran influència en la seva carrera com a escriptor fins al punt d’inspirar-li la figura del seu gran personatge, Sherlock Holmes.

Boqué, que es va mostrar com un gran coneixedor dels casos de Holmes, va explicar que la química apareix a gairebé totes les històries del detectiu, i va reptar al públic assistent a la xerrada a acompanyar-lo en la resolució d’un cas real plantejat al dúo Holmes-Watson en la història El cas del padrastre cridaner. Una aventura, la que va plantejar, que arrencava amb una frase de Holmes a Watson que ja apuntava com s’hauria de resoldre: «Química amic meu, aquesta és una de les nostres aventures químiques».

Ja amb la bata de laboratori posada, el ponent va exposar el cas que havien de resoldre i va procedir a fer les anàlisis químiques pertinents per arribar a esbrinar per què la víctima del cas es rebolcava per terra després d’haver ingerit uns nabius de color verd.

Un cop resolt el misteri, públic i professor van fer un salt en el temps per conèixer com han evolucionat els recursos emprats per policies i metges forenses, prenent com a referència la sèrie que, en l’actualitat, millor ens ha mostrat com treballen aquests professionals: CSI.