Joana Enríquez, mare de Ferran el Catòlic, va morir fa 550 anys a la Part Alta

Tarragona ha viscut moments especialment importants en la seva llarga trajectòria històrica. Un d’ells va ser la mort de la mare de Ferran II d’Aragó i V de Castella, conegut com el Catòlic, la reina Joana Enríquez, qui va traspassar a l’edifici medieval adossat a la Catedral, el Palau del Cambrer, demà farà 550 anys. Aquest immoble va ser residència de reis, nobles i, fins i tot, de Benedicte XIII, qui popularment va passar a la història com a Papa Luna.

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, esposa de Joan II d’Aragó, va morir de pulmonia el 13 de febrer del 1468, a l’edat de 43 anys. Un manuscrit conservat a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans informa dels motius que van posar fi a la vida de la mare de Ferran el Catòlic quan aquest tenia setze anys. Textualment, l’escrit diu: «A l’hora de mig die passá desta present vila la Ilustrisima Senyora Reyna dona Johann, consort del Ilustrissimo Senyor don Johan, Rey de Navarra, olim daragó, la qual mort en la ciutat de Terragona de mal de costat é descupir sanch lo proper dit die».

El cadàver de Joana Enríquez va ser traslladat al Monestir de Poblet, on es van celebrar les honres fúnebres. Les restes mortals de la reina reposen a pocs metres d’on es troben les del seu pare. La inhumació es va fer amb caràcter d’urgència perquè es va considerar contagiosa la malaltia que va posar fi a la seva vida.

La presència de la reina al Palau del Cambrer no era casual. En dècades anteriors, els monarques que visitaven Tarragona tenien per costum residir al Pretori o al Castell del Patriarca, aquest darrer dinamitat el 19 d’agost del 1813 per l’exèrcit de Napoleó. Antigues cròniques afirmen que a Ferran el Catòlic, encara un adolescent, no li resultava confortable el Castell del Patriarca i va decidir canviar de residència i anar a viure al Palau del Cambrer. El seu pare Joan II, va ser el primer monarca a utilitzar aquest immoble del pla de la Seu com a palauet reial.

Ferran el Catòlic va residir a la ciutat de Tarragona entre els deu i els setze anys i va ser, precisament, en aquesta ciutat, que es va celebrar una reunió en la qual es va negociar la concessió d’una butlla papal perquè pogués contraure matrimoni legal amb Isabel de Castella, la seva cosina. L’enllaç va tenir lloc un any després de la mort de Joana Enríquez.

El Palau del Cambrer, documentat des del segle XIV, rep el nom de la persona que el tenia com a habitatge habitual: el Cambrer. Aquest substantiu corresponia al segon religiós de major rang del Capítol Catedralici tarragoní, persona que ostentava el domini sobre el Senyoriu de Reus.

Del pas de personatges històrics pel Palau del Cambrer queden, a més de testimonis escrits, altres referències, com un escut del Papa Luna fet en fusta que es conserva en bigues del sostre d’una de les estances del palauet de la Part Alta.