«Gent de tot el món et pregunta: 'Com està el tema de la independència?'»

Després d’estudiar el grau d’Enginyeria Forestal i el Màster en Incendis Forestals a la Universitat de Lleida, l’Olga Puebla, de 24 anys, nascuda a Barcelona i resident a Capafonts (Baix Camp), el passat novembre es va desplaçar a Fort Collins, on està fent la Tesi del Màster a la Universitat de Colorado.

— Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— Bàsicament ha sigut de formació. Al 2011 vaig començar la carrera i després dels 4 anys vaig començar directament el Màster. Les feines en les que he anat treballant no han estat lligades a la meva professió i han sigut temporals, combinant els estudis.

­­— Quins motius la van portar a marxar de casa?

­— La situació laboral no és gens fàcil i, per aconseguir una feina relacionada amb la teva professió, es demana una formació molt bona. Les poques ofertes de feina i la gran demanda t’obliga a millorar sempre el currículum i una experiència als Estats Units mai passa desapercebuda. A més, hi ha el motiu de l’experiència personal.

­— Quina va ser la seva primera impressió del país?

—Sincerament, m’esperava que allò que es diu de la societat americana fos exagerat, però no ho és. Tot és «gran» i de tot en fan un «gran show». I això encara que t’ho esperis, sempre et crida l’atenció.

— Quines són les principals diferències entre l’Estat de Colorado i Catalunya?

— El menjar. No té ni punt de comparació. És un dels aspectes que més valores quan després tornes a casa. També destaca el ritme de vida. El dia comença vora les vuit del matí, fins a les dotze, que és quan es dina. A les tres o quatre de la tarda s’acaba la jornada laboral i, vora les 18 h., se sopa. La percepció de les distàncies també és diferent. Per als americans, un viatge de 5 hores amb cotxe és com per nosaltres anar de Tarragona a Barcelona. Per suposat, també destacaria el clima amb dies d’hivern de -20 graus centígrads.

— Quins són els indrets més característics?

— Fort Collins no és una gran ciutat, tot i tenir la Universitat Estatal amb un campus inmens. Així que destacaria dos indrets de l’Estat de Colorado, un tocant a la ciutat de Fort Collins, i un altre a unes 5 hores en cotxe. L’indret més característic per excel·lència és el Parc Nacional de les Muntanyes Rocalloses. Està ple de rutes per fer a peu o amb bicicleta. Hi pots fer raquetes de neu, escalada, esquí i també es fan activitats com pesca al gel o caça esportiva. Un altre indret és el Parc Natural de les Grans Dunes de sorra, on trobes un dessert al mig de les muntanyes.

— Què destacaria de la manera de treballar del país?

— La gent és molt individualista. Per posar un exemple que em va cridar l’atenció. A Catalunya és molt normal fer una cafè amb companys en algun descans de la jornada laboral o abans d’iniciar-la. Aquí tothom va amb el seu cafè en un termos i se’l veu mentre treballa. Si tens un problema, l’has d’intentar resoldre tu sol. No són cooperatius, sinó competitius.

— Com s’està vivint la crisi als Estats Units?

— La crisi que es viu és la del president que governa el país. No es veu una crisi econòmica, sinó una preocupació constant per decisions o declaracions del president. A les grans ciutats sí que es veu molt les diferents classes socials, amb molta gent als carrers morint de fred.

— Creu que l’Estat de Colorado és un bon indret per als joves per trobar feina?

— Sens dubte, els Estats Units té una oferta de feina infinitament més gran que la de l’Estat espanyol o Catalunya. A la universitat, la majoria d’estudiants tenen algun tipus de feina. Però aquí hi ha altres dificultats. Per exemple, hi ha gent de tot el món que està buscant feina, i a més, sempre agafaran a una persona de nacionalitat americana abans que a algú altre. Els preus de les carreres universitàries també són desorbitats i els estudiants s’han d’endeutar amb els bancs.

— Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

— En ser estudiant internacional, coneixes a gent de gairebé tot el món. El que no m’esperava per res, era que a l’hora de dir que sóc de Barcelona (ja que és una ciutat molt coneguda), tothom, fos d’on fos, preguntés automàticament: i com està el tema de la independència?

— Què és el que més troba a faltar de casa?

— La família, els amics, el poble i les seves muntanyes, el menjar i la sensació de «ser a casa». El quedar per fer el vermut a la plaça, estar amb gent de «tota la vida» que et coneix i que no li has d’explicar d’on ets i què fas. El primer que faré quan torni a casa serà menjar una llesca de pa amb tomàquet amb el formatge artesà de la Vall del Brugent, el formatge del meu poble, Capafonts. I prendre un cafè, dels de veritat, dels bons.

— Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

— No m’emportaria res. Cada costum pertany al seu país.