El sensesostre mort a la Rambla es deia Carolina i va arribar al carrer l'any 2016

Quan una persona sense llar mor als carrers i la notícia apareix als mitjans de comunicació, el conjunt de la societat pren una mica de consciència. Així es va demostrar fa dues setmanes, quan la mort d’un home a una sucursal bancària de la Rambla va causar revol a les xarxes socials. Però quinze dies més tard, poca gent deu recordar els fets. I evidentment, gairebé ningú deu saber qui era aquell home que va traspassar amb l’única companyia del caixer automàtic i el fred del mes de febrer. El seu nom era Carolina. Era travesti. «No vull exercir la prostitució i per això estic al carrer passant gana», deia també el cartell que l’acompanyava per demanar diners a la rambla Nova.

Carolina va arribar als carrers de la ciutat l’estiu de 2016. Aleshores tenia 43 anys. S’ubicava a la cantonada entre la Rambla Nova i el carrer Unió. Allà, acompanyada d’una catifa, un cartell de cartró i un carro de la compra, demanava ajuda per intentar sobreviure. La seva infància i adolescència no van ser gens fàcils. Després, la prostitució i les drogues van marcar la seva vida. Ambdues lligades per força. De fet, assegurava que «al prostíbul on treballava, m’obligaven a consumir cocaïna per treballar sense parar».

La mort de la seva mare, ara fa quatre anys, també va ser un obstacle que la Carolina, David al seu DNI, va haver de superar. «La meva mare va morir fa tres anys. Els meus germans van vendre la casa, que estava hipotecada pel banc i ens van donar una misèria. Jo estava molt lligada a la meva mare, i no vaig poder acceptar la seva mort. Vivia amb ella. Vaig intentar suïcidar-me, i en conseqüència, els meus germans em van portar al Pere Mata», assegurava l’any 2016 a un banc de la Rambla Nova mentre mirava, desafiant, una societat que «em va apartar des del principi».

«Una mort de tercera»

El proper dijous dia 22 a les 19 hores, Carolina serà recordada al número 58 de la Rambla Nova, lloc on va morir. Amadeu López ha decidit convocar a tota la ciutadania per reflexionar sobre el dret a un sostre. Perquè tal com diu, «una mort al carrer és un fracàs social» i la mort de la Carolina és una mort «de tercera». Sense minuts de silenci, ni records de les institucions. Tothom que vulgui assistir pot portar espelmes, poemes o d’altres elements per col·laborar en el record. «Serà un acte per reflexionar. Cal fer autocrítica», acaba dient López.