«Els problemes amb els gossos deriven del fet que se'ls tracta com a humans»

—Com s’incia i es forma en el món de l’ensinistrament caní?

—Els animals sempre m’han agradat. Fa catorze anys va arribar un gos a la família i vaig veure que hi tenia traça, així que vaig començar a formar-me. No hi ha cap títol que estigui homologat, jo vaig fer diversos cursets, i també he rebut formació de Xavier Marsinyach, un dels millors ensinistradors que hi ha en aquest moment a Espanya. De totes maneres, com més n’he après ha estat amb observant a la meva manada: tinc set gossos i m’he passat moltes hores observant com interactuen.

—Quins són els casos més habituals que se li presenten a Kingcan?

—Em solen arribar casos força complicats, persones que, després de passar per diversos ensinistradors, no han aconseguit resoldre el problema. El més habitual és que els gossos tinguin problemes d’agressivitat.

—Quines són les principals causes d’agressivitat en els gossos?

—Pot ser per dominància o per agressivitat intraespecífica, entre els gossos. Però moltes vegades la causa la por o la inseguretat de l’animal. Fa cinquanta anys aquests problemes no existien, perquè els gossos es tractaven com gossos, tenien una funció, com caçar o pastorejar. Els problemes actuals deriven del fet que els gossos s’humanitzen, es tracten com si fossin persones i no se’ls exercita, ni físicament ni mental. Llavors, és qüestió de temps que derivin en ansietat, estrès i agressivitat.

—Com ha de ser, la relació amo-gos?

—D’entrada, els propietaris haurien de fer una formació, que jo crec que hauria de ser prèvia a adquirir l’animal. Això, a molts països, ja és obligatori. Molta gent escull el gos simplement per estètica, i pot passar que aquell gos sigui hiperactiu i nosaltres siguem una família tranquil·la. Llavors, ja sembla que el gos està boig. Però no és això, és que l’animal necessita més exercici físic i mental. I, en segon lloc, insisteixo que els amos han d’aplicar la psicologia canina, i no la humana.

—Quin consell donaria per quan arriba un cadell a casa?

—Doncs que l’amo vagi a un professional que li expliqui què ha de fer. Quan tenim fills, els inculquem unes normes i una disciplina, i en canvi, amb un gos deixem que faci el que vulgui. Els gossos són animals gregaris, que es mouen en manades, amb un líder, i han de tenir molt clar qui mana. Hi ha qui pensa que, deixant que el gos faci el que vulgui, és més feliç, i és tot el contrari. Se sent desubicat, no sap quin és el seu lloc a la manada, i això deriva en inseguretat.

—Segons la seva experiència, creu que hi ha persones que potser no estan preparades per tenir un gos?

—M’he trobat amb casos de tenir el gos amb mi al centre i que no mostrés agressivitat, i en el moment que torna amb l’amo, tenir-ne. De vegades he de fer de psicòleg humà, reforçar l’autoestima de les persones i donar-los seguretat.

—Una part de la seva feina consisteix, doncs, en ‘educar’ els propietaris.

—Sí, jo ensinistro gossos, però sobretot educo els propietaris. Si només tinc el gos, acabo ràpid. El 99% de les vegades que em ve un gos amb problemes és perquè el propietari no ha sabut el que havia de fer.

—Als amos els deu semblar que fa miracles.

—Jo em dedico a això perquè és el que m’omple, i també perquè és molt gratificant. Hi ha clients que venen amb casos molt difícils i quan aconsegueixo solucionar-los se m’abracen plorant. Això no té preu.

—Quina opinió li mereixen els programes d’ensinistrament que s’emeten a la televisió?

—Hi ha molt ‘tallar i pegar’. Per corregir un problema jo passo setmanes, però a la televisió sembla que amb cinc minuts el problema s’ha resolt. De totes maneres, m’agrada la manera de fer de César Millán, i de fet moltes persones em diuen que sóc ‘el César Millán de Tarragona’. Jo penso que per tenir un gos estable és important acostar-se a l’estat natural del gos.

Per contactar amb Daniel Muñoz es pot trucar al telèfon: 696 005 427