«En aquests temps de 'reguetón' els roqueros no estem sols, algú ens escolta»

—Nats torna als escenaris amb un disc nou i una formació renovada. Ens trobarem els Nats que ja coneixem?

—No ben bé, perquè hi ha un membre que ja no hi és, el Jordi Pallarès, que va morir el 2011. De fet, va ser per fer-li un homenatge que ens vam reunir en un concert, i va ser llavors que ens va tornar a picar el cuquet de tornar a l’escena musical.

—La formació s’ha recomposat. Com ha estat l’encaix?

—En aquell concert d’homenatge, la guitarra del Jordi la va substituir l’Aleix Gallifa. Després, amb el temps, el Marcel Aragonès va dir que tampoc no podia seguir i va entrar el Joan Meseguer. Però en lloc d’entrar a la guitarra, va agafar el baix, i jo em vaig quedar la guitarra. O sigui, que hem fet una recomposició de músics i d’instruments.

—Quin so volien que tingués, aquest nou treball?

—Volíem que el nostre estil fos reconeixible, però posat al dia. El so que ens caracteritzava era contundent, som bastant roquers, ens agraden les guitarres potents i la bateria contundent, però tot això barrejat amb unes melodies bastant immediates. I sempre amb la presència del teclat, que ja llavors ens caracteritzava, i que en aquell moment podia semblar més modern i ara potser és vintage.

—'No estem sols' ha estat mesclat i remasteritzat per Miguel Zanón. Què hi ha aportat?

—Sobretot va posar ordre a totes les pistes. Vam gravar el disc a casa, als estudis de la banda. Zanón hi va aportar bastants arranjaments de guitarra i també moltes aportacions derivades de la seva saviesa musical.

—'No estem sols' és també el títol de la primera cançó del disc. Qui és, que ens fa companyia?

—És un joc de paraules que té un doble sentit. D’una banda, volíem dir que, en aquesta època de reguetón, els roqueros 'No estem sols' del tot, encara hi ha algú que ens escolta. Però també fa referència als aliens. Aquest és un tema que ens agrada i apassiona, i estem convençuts que és impossible que, en un univers tan gran, no hi hagi ningú més.

—Aquesta reivindicació roquera també la trobem a 'Sóc com sóc'.

—Sí, aquí fem un homenatge a AC/DC i també a Malcolm Young, que quan la vam composar encara estava viu. AC/DC és una de les nostres influències, tot i que en tenim moltes més, i la nostra música així ho delata.

—El disc també traspua les ganes de viure. El record del company perdut hi és ben present.

—Hi ha estat present sempre, des dels assajos. El Jordi era un gran amic, des de la infància, no només era aquell músic amb qui et trobes i toques. Les nostres ganes de tirar endavant estan a totes les lletres, i sobretot a Per molts anys, que recorda que sempre estarà amb nosaltres.

—Parlen de temes universals, com l’amor i el desamor. Ha canviat el seu punt de vista sobre aquestes qüestions?

—Ja no fem lletres tan immediates ni adolescents, perquè ja no tenim aquesta edat. Ens ha costat més fer les lletres que la música, perquè ara el que tens al cap és la hipoteca o les notes del nen.

—Com ha estat aquest exercici de reprendre el treball musical?

—Molt il·lusionant, perquè d’alguna manera ens ha retornat una mica a la joventut. També estem retrobant, dins del món musical, moltes persones que fa temps que no vèiem.

—En tots aquests anys ha canviat molt la manera de fer i consumir música.

—En som conscients. Abans tenies quinze dies per fer el disc a l’estudi, perquè s’havia de llogar i era car. Ara, l’hem fet en cinc anys. Però ens trobem que la venda de discos és gairebé inexistent, i a la ràdio estan més pel remember que per les novetats. A canvi, les xarxes són una gran ajuda per donar-te a conèixer.