El president de l'Audiència de Tarragona: «En cap cas es pot afirmar que al nostre país hi hagi presos polítics»
Javier Hernández no veu necessària la pena de presó permanent revisable i li preocupa que s’utilitzi «com una eina electoral»
El president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, considera que «en cap cas» es pot afirmar que hi hagi «presos polítics» a l’estat espanyol. «Evidentment hi ha polítics que estan empresonats, però això no significa que estiguin a la presó per la seva condició ideològica», ha argumentat. En una entrevista aquest dimecres a Tarragona Ràdio, el president de l’Audiència ha afirmat que no comparteix les declaracions de l’exfiscal en cap de Catalunya José María Mena, qui va considerar que Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart són «presos polítics». Segons Hernández, aquest plantejament suggereix «una certa idea de privilegi» de la classe política i ha insistit que «si el polític ha pogut cometre un delicte» l’obligació dels òrgans judicials és obrir el procediment, analitzar els indicis existents i, si és el cas, portar els investigats a judici.
Javier Hernández ha subratllat que qui es dedica a la política també pot incórrer en delictes o conductes que puguin ser perseguides penalment. «El polític no té privilegi d’actuació en relació a la resta de la ciutadania. Si s’identifiquen elements indiciaris, estem parlant d’un polític sotmès a un procés penal, però això no significa que la política sigui objecte necessàriament del procés», ha afegit.
El president de l’Audiència de Tarragona ha recordat que, al darrere de les actuacions judicials i també en la causa pel procés català, existeixen uns indicis d’inculpació. «Els jutges que ho estan investigant ho fan amb respecte a les garanties essencials i no es poden qualificar d’arbitràries. Al meu parer, en cap cas es pot afirmar que en aquest moment en el nostre país existeixen presos polítics», ha defensat.
El magistrat ha fet notar que «la lectura de les resolucions del Tribunal Suprem suggereix l’existència d’indicis de comissió de delictes d’una gravetat particular». En qualsevol cas, ha dit, «el moment de la veritat» arribarà en el judici oral, quan aquests indicis es puguin confirmar o descartar.
Sobre aquesta qüestió, Javier Hernández no comparteix l’opinió de l’exfiscal en cap de Catalunya José María Mena, per qui Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart són «presos polítics». «Això suggereix una certa idea de privilegi que és incompatible amb un sistema judicial avançat. Els polítics no tenen privilegis (···), però si han pogut cometre un delicte, l’obligació dels òrgans del poder judicial és obrir el procediment i fer les comprovacions per identificar o no els indicis que justifiquen la inculpació i, en el seu cas, sotmetre les persones al procés i que puguin ser jutjades», ha manifestat.
Preocupació per l’ús «electoral» de la pena de presó permanent revisable
Sobre el debat obert per la pena de presó permanent revisable, introduïda en la reforma del Codi Penal l’any 2015, Hernández s’ha mostrat preocupat per «la utilització de la política criminal com una eina electoral». En aquest sentit, el magistrat ha advertit que fer-ho és «perillós» i «pot provocar conseqüències indesitjables», perquè apujar els supòsits de presó permanent revisable descompensaria la resta de penes. Això, ha dit, li genera «dubtes sobre la constitucionalitat d’alguns aspectes» d’aquest tipus penal.
En alguns supòsits, ha abundat Hernández, el moment de la revisió d’aquesta màxima pena privativa de llibertat «pot arribar als 32 anys sense cap possibilitat de sortir de la presó o d’obtenir la revisió». Aquesta previsió, avisa el magistrat, pot ser contrària als estàndards del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
A més, el president de l’Audiència de Tarragona ha criticat que la qüestió de la seguretat s’utilitzi, per part dels partits polítics, «amb una excessiva banalitat» i traslladi a la ciutadania el missatge «que és necessari endurir les penes i fer-les més elevades per donar resposta als delictes més greus».
Segons Hernández, Espanya és «un dels països més segurs del món i de la Unió Europea» i, malgrat que el TEDH ha valorat la compatibilitat d’aquesta pena amb les previsions del conveni europeu, «no significa que -la presó permanent revisable- sigui necessària per combatre la delinqüència greu». De fet, segons el magistrat, aquest missatge «provoca una sensació de feblesa del sistema penal» que no s’ajusta a la realitat. «El sistema penal espanyol té respostes adients i no cal traslladar a la ciutadania aquesta sensació de desprotecció o feblesa», ha opinat.
Hernández veu «intolerable» la congelació del nou Fòrum Judicial
En clau local, el president de l’Audiència de Tarragona ha titllat «d’intolerable» la situació del nou Fòrum Judicial, un projecte que es manté aparcat ‘sine die’, i ha defensat que «la ciutat no mereix aquest dèficit estructural». Hernández ha reivindicat que el sistema necessita concentrar les seus que actualment té dispersades arreu de Tarragona en un nou edifici i ha assegurat que la reclamació és constant.
Pel que fa al funcionament de l’administració de justícia, el magistrat ha admès que la implantació de l’oficina judicial al Vendrell encara provoca «problemes greus» i que cal més personal per millorar els serveis comuns, segons ha declarat a Tarragona Ràdio. En la resta de partits judicials, ha dit, la resposta de l’administració ha millorat.