Joves tarragonins proven sort al càsting de televisió de 'Fama, a bailar'

Torna a la televisió un programa que va marcar a un important nombre de joves entre els anys 2008 i 2011. Es tracta de ‘Fama, a bailar’, l’espai de telerrealitat on un grup de ballarins, tancats en una acadèmia, es formen els set dies de la setmana, lluiten per convertir-se en els millors. L’anhelat retorn ha congregat a centenars de persones als càstings presencials que s’han organitzat arreu de l’Estat. Aquest dimecres va ser el torn de Barcelona, on des de quarts de deu del matí, prop de 520 nois i noies esperaven pacientment, al carrer Cristóbal Moura, l’instant per mostrar al jurat (format pels professors de l’acadèmia) el seu art, somiant en poder-lo exhibir a partir del proper mes de març al canal #0 de Movistar+.

Alguns d’ells procedien de les comarques tarragonines, com ara el Carlos Artacho de 19 anys. «No només a Barcelona saben ballar o donar joc. Venim a demostrar que Tarragona també pot fer un bon paper», va apuntar el jove, qui estava acompanyat per la seva mare i la seva germana. «No hem pogut dormir gaire pels nervis, a les cinc ja estàvem llevades... Estem molt emocionades, jo sempre li dic que ha de perseguir els seus somnis», comentava la progenitora, Pilar Bautista. A la cua, molt a prop, es trobava l’Evelyn Moreno, una noia del barri de Bonavista de 24 anys, qui se les va enginyar per aconseguir que els seus germans i la seva cosina deixessin per un dia les seves obligacions a banda i l’acompanyessin a la Ciutat Comtal. Ella no podia amargar els nervis: «Des que m’he llevat ja he hagut d’anar dues vegades al lavabo, i crec que ara hi he de tornar», explicava entre rialles. La seva naturalitat i simpatia, segons definien els seus germans, Ana i Manuel, eren els punts forts de la jove (a més del ball, per descomptat) per poder entrar al programa. «Porto el ball a la sang com qui diu. Els meus pares tenien un restaurant al polígon, on hi havia una sala per fer espectacles de Tango, i jo recordo estar mirant-m’ho de ben petita, i ballar», recordava la jove.

«Àvia, porta’m a ‘Fama’»

D’entre tants joves, emergia una dona amb unes quantes primaveres més, era la Maria Martínez de Torredembarra, qui acompanyava a la seva néta de 18 anys, Olga Velardiez, a la preselecció. «La seva mare no podia, així que he vingut jo amb ella en tren, ja que ballar és el que a ella li agrada», comentava.

Fins a l’hora d’entrar, els nois i noies compartien reflexions i dubtes sobre la primera prova de selecció, on havien d’improvisar individualment, en grups de 20 persones, tres minuts de ball amb diferents músiques que el programa decidia. «No les tinc totes amb mi, perquè jo sóc més de preparar-me coreografies, però aquí em deixaré dur per la música», explicava a la resta, Sara Teruel, una noia de 25 anys de Torres Jordi de Tarragona.

«No busquem perfils concrets»

Dins de l’espaiós local Utopia 126 els esperaven els professors del programa, l’equip de redacció i realització, les càmeres, els focus... Un entorn «impactant», definia Evelyn Moreno, amb el número de dorsal ja al pit. Capitanejant el càsting es trobava Marta Moure, qui va apuntar a Diari Més que buscaven persones amb talent, ganes de treballar i, especialment, personalitat, «que és la cirereta del pastís». L’experimentada professional rebutjava de ple marcar-se uns perfils concrets a trobar durant la selecció: «Si ho fas, no et deixes sorprendre, estàs encasellat i aquesta és una feina més de pell. Volem veure què rebem i el que sentim amb aquesta gent quan la vegem», resumia. De fet, dues de les professores de la nova edició del concurs, Carla Cervantes i Sandra Egido, remarcaven a aquest diari la importància de saber transmetre, quan s’acudeix a un càsting: «No estan acostumats a veure’s davant d’unes persones que els han de jutjar, i veiem molt nivell, però cap endins. Volem que el projectin cap a fora, que ens intentin captivar i enamorar», desgranaven.

Malauradament, cap dels tarragonins entrevistats per aquest rotatiu va poder passar de ronda, però van sortir amb un bon regust i una experiència més per explicar. El moment de les eliminacions es va viure amb alta intensitat: una de les integrants del programa va recitar els números de dorsal d’alguns concursants, emmudint tot seguit uns segons per crear incertesa i confirmant finalment que eren els seleccionats. «A la resta, gràcies per venir», va cloure. A la sala, on hi havia més de 200 joves, es va desfermar un huracà d’emocions, on es conjugava la felicitat d’uns amb la decepció d’altres.