«Vaig anar a Edimburg per no escoltar castellà i al carrer se'n sent molt»

–Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–El que em va empènyer a marxar de Reus va ser un desig de canvi radical a la meva vida per començar de nou, i també fugir d’una mala situació econòmica que m’impossibilitava de seguir la meva vida d’una forma normal a altre gent de la meva edat. Desitjava una experiència internacional i continuar la meva formació de manera més internacional, obrir la ment i veure món..

–Quina va ser la primera impressió que va tenir en arribar a Edimburg?

–Que verd que era tot, que diferent era el clima i l’ambient que es respirava. Em va impressionar veure tantes persones de diferents països, i també em va sorprendre escoltar molt més de castellà del que em podia arribar a imaginar. Jo sempre dic, en broma, que vaig marxar per a no escoltar més espanyol i Edimburg vas pel carrer i n’escoltes molt.

–Va ser molt sorprenent el canvi?

–Més o menys com m’ho havia imaginat però amb certes sorpreses agradables. Sobretot, la major sorpresa va ser veure com de viu és culturalment Edimburg i quantes coses fan cada setmana.

–Quines són les principals diferències d’Edimburg i casa seva?

–Un dels canvis és l’horari dels àpats, però destacaria molt més el menjar. No tenen punt de comparació els supermercats i els productes alimentaris disponibles a Catalunya. Sempre que puc demano a la meva mare que m’enviï un paquet amb menjar. Hi ha molt de fast food, d’aquests que els poses al microones i els cuines, i també molt de menjar italià i tailandès o xinès. En canvi, no trobes tantes coses típiques britàniques. A més tot té dates de caducitat molt pròximes i el menjar es fa malbé molt més ràpid. També hi ha molta tradició de pub, i una diferència que vaig notar és la quantitat de música en directe s’hi fa.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–N’hi ha molts, com el castell d’Edimburg, un castell militar al capdamunt d’un turó que està al mig de la ciutat i que és una de les coses que apareixen més a les postals. També els turons quasi al centre de la ciutat com Calton Hill i Arthur Seat, que no hi té construccions i es pot veure tot Edimburg.

–Canvia molt la manera de treballar, a Escòcia?

–No hi ha una gran diferència, com a mínim que jo hagi notat. També és possible que això em passi perquè tampoc he treballat amb molts escocesos, estic en ambients molt internacionals. Pots destacaria quelcom que no m’havia passat fins que vaig arribar aquí, que aquí molts llocs ofereixen contractes on es paga setmanalment o inclús cada dues setmanes. Les feines on cobres setmanalment solen ser coses de restauració i servei als clients.

–Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

–Una gran experiència va ser el fet que estigués vivint durant un bon temps en un hostel, on treballava també a canvi d’allotjament i era tot plegat com una gran família on ens ajudàvem, vivíem i compartíem tot. És curiós la forta cultura de hostel i backpackers que té el Regne Unit, gent que s’està només dos mesos i és una gran forma de compartir i conèixer gent d’arreu del món.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–Tot. El menjar, el temps, la gent, les notícies, la família, el no poder estar allí en aquests temps on tantes coses han passat i que tant m’importen...

–Té intenció de tornar aviat?

–A curt termini no, encara he d’acabar els meus estudis i veure cap on vull tirar la meva carrera professional o com puc accedir a fer allò que desitjo.