L'ICAC investigarà dos aqüeductes de l'època de Tarraco poc coneguts

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssic (ICAC) ha signat una aliança amb catorze municipis del Tarragonès i de l’Alt Camp per investigar dos aqüeductes de Tarraco dels quals gairebé no existeix cap documentació i, també, aprofundir en el coneixement del que naixia al Pont d’Armentera i arribava fins a l’actual Part Alta de Tarragona, de més de cinquanta quilòmetres de recorregut, que, junt amb el del Francolí, aportava aigua a la capital de la Tarraconensis. La investigació s’iniciarà passat l’estiu, la previsió és que tingui una durada d’un any i afectarà municipis banyats per les aigües del riu Gaià. L’estudi està dirigit per l’arqueòleg Jordi López i, en el mateix, també intervindran Josep M. Puche, Joan Canela i Josep Zaragoza. Amb aquesta iniciativa es vol aprofundir en una de les infraestructures més importants dels romans a les comarques tarragonines.

Els desconeguts

Dos dels tres aqüeductes que formen part del projecte de recerca Aqua Augusta són poc coneguts. López va dir a aquesta redacció que «sabem que existien, però no s’ha publicat cap estudi», per la qual cosa la documentació és molt minsa. Aquestes canalitzacions d’època romana naixien al Catllar i aportaven aigua, «probablement», a dues vil·les localitzades a Ferran i Altafulla. López va indicar que aquesta darrera «podria tractar-se de la dels Munts».

Pel que fa a l’aqüeducte que tenia el seu inici al Pont d’Armentera i arribava al sector més elevat de Tarraco, «es coneixen diversos trams, sobretot des de la Secuita a Tarragona, però, en altres sectors, o bé s’ha destruït o és invisible per estar soterrat», va dir López, qui va afegir que «feia anys que volíem ver aquesta investigació».

L’arqueòleg de l’ICAC va subratllar que «el nombre més gran de quilòmetres de l’aqüeducte del Pont d’Armentera no són visibles i el tram més conegut és el que discorre entre la Secuita i Tarragona, però dels dotze quilòmetres que va tenir en aquest territori, només un està al descobert». L’objectiu d’Aqua Augusta «és analitzar tot el traçat de l’aqüeducte i les diferents cotes, per poder conèixer quin era exactament el seu recorregut i poder posar nous trams al descobert i, sobretot, poder adoptar mesures per protegir-lo». És en aquest punt la importància de la implicació dels municipis afectats per l’aqüeducte, ja que «ens podran facilitar dades per fer un estudi del tot nou» i, en el futur, «fer una explotació cultural d’un monument tan important com desconegut».

La investigació de l’ICAC inclou resseguir sobre el terreny les restes de les tres conduccions d’aigua, fitxar-les i fer-ne una topografia acurada. L’objectiu que persegueix Aqua Augusta és facilitar-ne la protecció com a element del patrimoni històric i la posada en valor. La iniciativa té la complicitat i el suport del territori, amb la implicació dels ajuntaments de Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Alió, Puigpelat, Nulles, Vallmoll, la Secuita, el Catllar, els Pallaresos, la Riera, la Nou de Gaià, Altafulla i Tarragona. Aqua Augusta compta amb el suport de la Diputació i del Consorci d’Aigües de Tarragona.