La carta demanant a un fruiter que no es posi el llaç groc genera una riuada de solidaritat

El fruiter Ton Gené, qui ahir va rebre una enigmàtica carta d'unes suposades clientes que li demanaven que no portés el llaç groc en suport als presos polítics empresonats, està rebent infinitat de mostres de solidaritat, tant dels clients habituals com de persones que, en assabentar-se de la notícia, s'estan apropant a la botiga per fer les compres i dedicar-li paraules de complicitat. Magda Pallàs, veïna del barri –la fruiteria està al carrer Florenci Vives–, li va remetre el missatge que la seva filla li va fer arribar des d'Austràlia, on resideix.

«M'ha dit que et faci un petó i una abraçada», va dir-li al Ton, qui, amb un somriure permanent, no parava de comentar amb les clientes el contingut de la carta que li van enviar des de Barcelona i on es deia, entre altres coses: «Som un grup de veïnes del barri que sempre comprem a la seva tenda i ens està bombardejant amb el seu llaç groc, cosa que no ens agrada», i que «el seu negoci és per a vendre, no per donar a entendre els seus sentiments». Ton, va comentar al respecte que «aquesta carta es veu que és prefabricada i demà la pot rebre la peixatera Pepita o la perruquera Joaneta».

Ton, segueix lluint tres pinces de petita mida i color groc, a modus de llaç, a la seva jaqueta, junt amb una xapa dels CDR. «Sóc el gitanet de la Part Alta», va dir a aquesta redacció, mentre comentava amb les clientes que a la carta, enviada des de Barcelona, «no hi consta el codi postal». «Fa 19 anys que venem fruita en aquest carrer i la gent ens coneix molt bé», va comentar, per remarcar que «no sé qui és que ha enviat la carta, però no he notat que ningú hagi deixat de venir a comprar, més aviat el contrari».

Ton, és una persona molt vinculada a la societat tarragonina. A la botiga predominen imatges de Sant Magí. «Sóc dels pocs que faig tot el camí caminant, des de la Brufaganya». També forma part del cor de la Coral Sageta de Foc, amb uns amics surt amb bicicleta –curiosament, l'equip porta un mallot que juga amb els colors groc i negre–, col·labora amb la Cofradia del Cristo del Buen Amor, «poso un anunci de la fruiteria a l'opuscle i participo de les seves activitats», i va afirmar que «el meu ball nacional és la rumba».

El fruiter del carrer Florenci Vives va rebre la carta a dos quarts d'una d'ahir, dilluns, escrita en castellà i amb una redacció desafortunada, i des que es va saber de l'enviament les mostres de solidaritat no han deixat d'arribar. «M'han trucat persones, a títol particular, de Castelló, Lleida, Flix i moltes poblacions, i he rebut comandes des del carrer Unió i la Vall de l'Arrabassada de gent que no és clienta meva». «Si ets bona persona i treballadora, en aquest país hi cabem tots», va dir, per subratllar que «no tinc por a res ni a ningú».

Carmen, una de les clientes que fa les seves compres a la fruiteria de Ton de manera habitual, no va dubtar a dir que el fenomen de la carta «trobo que és una ximpleria i seguiré venint a comprar aquí, com faig sempre». I, Teresa, veïna de la zona, va comentar que «cadascú és lliure de pensar el que vulgui i no s'han d'enviar anònims». «Ton, no et treguis el llaç», va dir. Mercè no resideix al barri, però ahir sí va anar a comprar a la fruiteria de Ton. «Sóc una espontània. He vist la notícia de la carta, i si a algú se li fa boicot, jo li faig costat. Sempre que puc compro productes retolats en català. A sota de casa tinc una fruiteria, però avui he vingut aquí per donar suport a aquesta persona».

Per la seva banda, Magda va apuntar que «tothom, des del respecte a totes les opinions, ha de poder defensar la seva ideologia de manera correcta. Ton és una gran persona, venim a comprar aquí des de fa molts anys i el que hem de fer és mantenir viu el barri i donar suport a les botigues per no quedar-nos orfes d'elles». Com va dir Ton, «l'únic que s'ha aconseguit amb la carta ha estat generar l'efecte Streisand».