«No hauria imaginat mai que pagaria les entrades de concerts més barates»

–Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–El sector de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) evoluciona constantment i tendeix a globalitzar-se. És inevitable que es formin nous hubs o nuclis on s’hi aglutina indústria, innovació i coneixement. Holanda és, avui, un nucli internacional creixent prou important en el sector. No vaig voler deixar perdre l’oportunitat de formar-m’hi professionalment.

–Quina va ser la seva primera impressió del país?

–Encara no l´havia visitat, i el primer que vaig notar i que segueixo valorant avui en dia és l’eficiència d’aquesta societat moderna que ha sabut integrar persones vingudes d’arreu. Et veus gairebé com a casa quan veus que en el teu voltant hi ha tantíssimes persones que han pres la mateixa decisió, i et sents en la obligació de fer el mateix pels nouvinguts.

–Va ser molt sorprenent el canvi?

–T’hi has de sentir còmode i hi has d’encaixar, per què el canvi és plausible. Has de tenir clars els pros i els contres, que no seràs capaç d’analitzar fins a establir-t’hi. Hi vas una petita temporada a provar i, si t’hi sents bé, t’hi quedes. El més sorprenent és la tolerància i l’ambient internacional. El fet que visquin moltes persones joves també hi ajuda. Crec que és bastant millor del que ho havia imaginat, tot i que els començaments són difícils, sobretot en l’àmbit personal.

–Quines són les principals diferències entre Amsterdam i casa seva?

–Acostuma’t a no veure el Sol durant setmanes i a rebre pluja amb ratxes de vent mentre vas en bicicleta. Sí, bé, agafaràs la bicicleta encara que no sempre sigui còmode, per què és la ciutat de les bicicletes. Per què és més barat, més accessible, més ràpid, no et quedarà més remei si surts amb amics i... t’agradarà. Ja és prou sabut què s´hi pot arribar a fer a Amsterdam, però això no és el més important, sinó que n’és el fons: la tolerància de base. Acostuma’t a parlar anglès tothora i a compartir espai amb més de cent vuitanta nacionalitats. Trobaràs a faltar moltes coses, sí, no hi ha muntanyes on esquiar ni platges on prendre el sol, ni croquetes de l’àvia. No obstant això, cada dia és una nova història per a explicar.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–Em quedo amb els parcs, els museus, les sales de concerts i la cervesa local. Això és més recent, però està en creixement. Si vas a peu no t’oblidis de tancar el mapa i perdre’t pels carrers del centre, la mescla entre arquitectura única i antiga, entre els canals, et farà oblidar que et trobes en una capital europea. Popularment se n’hi diu la Venècia del nord. També pots passejar pel barri roig i visitar coffeshops: tant la prostitució com la marihuana estan permeses i són un atractiu turístic.

–Què destacaria de la manera de treballar del país?

–Són eficaces, d’això no en queda dubte. En el meu sector professional, que és el que conec millor, s’hi treballa intensament però alhora s’inverteix en recursos humans. Horaris de nou a sis amb una hora per dinar, amb cuina a l’oficina i sala recreativa. Sempre hi ha màquines de cafè operatives i ¨snacks¨ per picar. Segons l’empresa, també és permès de treballar a distància i s’encoratja l’aprenentatge en hores de feina si és coneixement que pot ajudar a l’equip. Tot això és bastant americà, però s’implementa. Ara bé: la distribució de càrrecs en les empreses acostumen a ser molt menys verticals i el tracte amb els superiors molt més proper. El codi de vestimenta no és un factor. En general tendeixen a tenir o a potenciar una certa cultura interna: esport en equip, sessions de cinema, cerveses entre setmana i begudes amb menjar a l’oficina els divendres després de la feina; com a exemples. Es valora i es requereix la comunicació directa, la subjectivitat, la crítica positiva i la proactivitat.

–Li ha passat quelcom curiós des que va arribar a Amsterdam?

–No hauria dit mai que pagaria les entrades dels concerts més econòmiques que a casa nostra, quan el salari mínim interprofessional a holanda duplica l’espanyol. I és que l’IVA per cultura és raonable (6%, enfront del 21% espanyol). Això potencia la presència de gires internacionals i la reinversió en sales de concerts: qualsevol ciutat de la grandària de Reus o Tarragona tenen sales equipades amb material de qualitat, capaces d’acollir un gran nombre de persones. I el mateix passa amb música electrònica, que n’és un referent, i tants altres gèneres musicals; altres sectors de la cultura, com el teatre i el cinema, i de l’art en general. La gent en fem ús.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–A banda dels amics i la família, també l’esport de muntanya, la platja i la cultura popular. Tot i que intento baixar sovint per a rebre una dosi de cada.

–Quin costum del país s’emportaria a Catalunya?

–Holanda i Catalunya encara poden aprendre molt l’un de l’altre. Combinant el millor dels dos països en tindríem un de gairebé perfecte, pel meu gust. Tot i que m’encanta poder parlar i opinar de qualsevol cosa sense embuts, i això m’ho enduria.

–Té intenció de tornar aviat a casa seva?

–Aviat o no, les circumstàncies diran. Però tornar a Catalunya: sens dubte.