Forta càrrega política en l'ofrena floral a Blas Infante al Camp de Mart

L’ofrena de flors al monument que Tarragona dedica a Blas Infante, pare de la pàtria andalusa, no ha estat exempta de càrrega política. Els jardins del Camp de Mart han comptat amb la presència de representants de cinc entitats andaluses i de polítics com el president de la Diputació i alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. L’acte ha finalitzat amb el cant, a capela, dels himnes de Catalunya i d’Andalusia. L’únic fet que ha alterat el normal desenvolupament de l’ofrena ha estat quan una dona va cridar «en castellano», quan Poblet feia la seva intervenció en català, acció que no va ser secundada per ningú dels presents. El Dia d’Andalusia se celebra el 28 de febrer, coincidint amb el referèndum que va suposar la creació de la comunitat autònoma.

Els parlaments han començat amb la intervenció de Luisa Márquez, presidenta del Centro Cultural i Folcklórico de Andalucia, qui ha recordat, en paraules de la filla de Blas Infante, que aquest era «un home andalús, un gran home, amb la grandesa que això significa». Infante «va conscienciar la gent d’aquella dura realitat que es va proposar canviar». Márquez ha afegit que «els andalusos que vivim fora no volem que el cordó umbilical es trenqui i sentim amb nostàlgia, en la llunyania , la nostra Andalusia, però la nostra Andalusia també està a Catalunya».

Entre les entitats que hi han participat, es troba el Centro Cultural de Andalucia de Reus. L’alcalde de la capital del Baix Camp, Carles Pellicer, ha iniciat el seu discurs amb la primera estrofa de l’himne d’Andalusia: «La bandera blanca i verda torna després de segles de guerra a dir pau i esperança, sota el sol de la nostra terra». Pellicer ha recordat que «Blas Infante va ser afusellat l’any 1936 per les seves idees i, per això, el nacionalisme andalús cobra vida». L’alcalde de Reus ha afegit que, com deia Infante, «el meu nacionalisme, abans que andalús, és humà.

Convivència i empresonats

Tot i que de manera indirecta, Josep Poblet ha fet una referència als polítics catalans empresonats a la Comunitat de Madrid. «A Blas Infante el van afusellar, a Joaquin Costa –regeneracionista aragonès– no el van deixar enterrar a Madrid i hi ha gent privada de llibertat, allunyada de les seves famílies per les seves idees, un segle després». Poblet ha retrocedit fins a la seva infància per dir als presents que «vaig conèixer abans l’ànima andalusa que la pàtria andalusa, perquè allà on vivia hi residia una família d’Andalusia». El president de la Diputació i alcalde de Vila-seca ha dit que «jo, que els parlo en català i puc fer-ho en castellà, sóc alcalde d’una ciutat on hi ha més catalans d’origen andalús que catalans d’origen català, i sé el que això significa: és per aquest motiu que dic que vaig conèixer abans l’ànima».

Poblet ha qüestionat les formacions polítiques que asseguren que el procés que viu Catalunya «ha trencat la convivència». El dirigent del PDeCAT ha afirmar que, segurament, «el problema és la intransigència, que és molt diferent i, per tant, que no ens toquin la convivència».

Poblet ha posat en relleu que «aquest any, a l’ofrena floral a Blas Infante, no ha vingut el delegat del Govern de la Generalitat i, en tot cas, si hi ha un problema de convivència, aquest és d’un altre origen». Sense esmentar-ho, Poblet s'ha referit a l’aplicació de l’article 155.

Per la seva banda, la representant de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando, en absència de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha pres la paraula per a dir que «en aquests moments, més que mai, cal parlar amb el cor», i ha recordat que «sóc filla de serrallenc i la meva mare és de Jaén». La representant de l’Ajuntament va indicar que, «quan llegeixo Blas Infante o Lluís Companys, veig que les seves paraules no difereixen d’allò que em van ensenyar els meus pares: el cor de les persones no té fronteres i es poden estimar dues terres a la vegada, i ho dic perquè ho he viscut». En aquest context, Ferrando ha remarcat que «estimo la meva ciutat, el meu país, però, sobretot, no vull fronteres i sí respecte a totes les terres».

La presidenta de l’Associació Cultural i Folklórica de Andalucia, Luisa Márquez, ha conclós l’acte amb unes paraules que li va fer arribar la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz. En l’escrit, Díaz feia referència a «l’afany inclusiu» dels andalusos i que «és millor caminar junts que per separat», i donava les gràcies per «engrandir les fronteres de la nostra Andalusia». L’ofrena ha comptat amb la participació, entre altres, de l’Associación Cultural y Floklórica de Andalucia, el Centro Cultural de Andalucia de Reus, la Casa de Andalucia de Tarragona i Província, l’Associación Cultural Amigos de Andalucia de San Salvador l’Associación Almoraina de Vila-seca.