«El llibreter ha de llegir molt, però sobretot, ha de saber escoltar el client»

—Com han rebut la notícia de ser Llibreria de Referència?

—És un reconeixement de qualitat, l’equivalent a l’ISO 9000. L’atorga la Generalitat de Catalunya a les llibreries que compleixen amb uns requisits, valorant quatre qüestions: el servei personalitzat, que l’estoc de la llibreria sigui ampli i divers, que l’assessorament al client sigui professional, i que es facin activitats de foment del llibre i la lectura.

—És un reconeixement a una manera de fer que ja els era pròpia?

—Sí, tot això són coses que sempre hem fet, gairebé per intuïció. Aquest distintiu t’obliga a ordenar una mica allò que ja estaves fent, i a fer avaluacions continuades, una cosa que, d’altra banda, ja ens va bé per anar millorant.

—Són negoci familiar que arrenca el 1966. Com han canviat, en tot aquest temps?

—Anem fent canvis cada dos o tres anys per anar renovant la llibreria. També anem canviant els temes en funció dels interessos dels clients, no som un negoci estàtic.

—En què consisteix, l’ofici de llibreter?

—Primer, en llegir molt. Però sobretot, en saber escoltar. Hi ha gent a qui li agrada que li recomanin llibres, però el llibreter no ha d’aconsellar allò que li agrada a ell, sinó el que creu que pot agradar a qui està demanant consell. Aquest és un error freqüent. Cal aprendre a escoltar, a preguntar, saber quin és l’últim llibre llegit.

—Tenen dues llibreries, una a Tarragona i una altra a Valls. Públic i llibreria són molt diferents, a cada ciutat?

—Molt, tant pel tipus de lectura com per la manera de comprar-la. Per Sant Jordi tenim cinc punts de venda, i d’un mateix títol n’agafem quantitats diferents per a cada punt. No és el mateix qui compra en una parada al mig de la Rambla, qui compra a la parada del davant de la llibreria o el que compra a Valls.

—Són una llibreria de fons o aposten més per les novetats editorials?

—Som de fons, i cada cop més. Tenim les novetats, per descomptat, però la venda d’aquest tipus de llibre ha baixat. No perquè es compri menys, sinó perquè es troba a més llocs. En canvi, la venda de llibres de fons i la compra personalitzada, en què el client fa una comanda i la passa a buscar, va creixent.

—La literatura infantil i juvenil és una de les apostes fortes de la llibreria, així com les activitats adreçades a infants. Com creu que es pot seduir els nens perquè esdevinguin lectors?

—Penso que cal fomentar que els nens vagin a escoltar contes. Els més petits, si primer escolten, després llegiran. Pel que fa als joves, cal deixar-los mirar. De vegades entren aquí i no saben què fer. Cal deixar que mirin, que remenin, que s’hi estiguin tota l’estona que vulguin.

—També aposten per la producció local. Aquest és un compromís tan antic com la mateixa llibreria?

—Sí, això ja venia del meu pare, Antoni Adserà, que era professor, tenia moltes coneixences, i era molt actiu. Els autors locals els tenim sempre presents, però cada cop n’hi ha més, i arriba un punt que no pots absorbir-ho tot.

—Estem a 7 de març. Ja treballen per Sant Jordi?

—El Sant Jordi ja està acabat. Ara només és esperar.

—Com es treballa, aquesta campanya?

—Passat Reis, al gener, anem mirant, llibre per llibre, editorial per editorial, tot el que s’ha venut des de l’agost, perquè el 23 d’abril la llibreria tingui aquests llibres de fons. Pel que fa les novetats editorials, ens les van presentant, i fem cinc comandes, una per cada punt de venda. Les editorials les van enviant i ara anem rebent llibres, marcant-los i desant-los fins que arribi el moment.