Diari Més

Martí i Castell: «L'Ecce-Homo es, sintèticament, molt simbòlic»

El primer rector de la URV destaca, en la presentació de l’opuscle, que la visió del pas de la germandat «m’impressiona»

Joan Martí i Castell, ahir en el curs de la presentació de l'opuscle de la Germandat de l'Ecce-Homo.

Martí i Castell: «L'Ecce-Homo es, sintèticament, molt simbòlic»Cristina Aguilar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Joan Martí i Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili –càrrec que va ocupar del 1992 al 1998–, catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la universitat tarragonina, Creu de Sant Jordi i persona amb múltiples reconeixements professionals, va ser l’encarregat de presentar l’opuscle de la Germandat de l’Ecce-Homo, celebrada ahir a l’església de Sant Agustí, un acte en què va estar molt present el 150è aniversari de la fundació de l’entitat, l’any 1868.

Martí i Castell va fer un extens repàs del contingut l’opuscle de l’Ecce-Homo i va fonamentar la segona part de la presentació en sentides referències personals vinculades al pas de la germandat que porta aquest nom: «M’impressiona, perquè és, sintèticament, molt simbòlic», va comentar, mentre els presents atenien les seves paraules amb gran interès.

El presentador de l’opuscle va destinar bona part de la seva intervenció a subratllar «la impressió que em causa la contemplació del pas, amb la columna que hi ha al darrere dels personatges, que humanitza la figura de Crist». En aquest context, Martí i Castell va establir una vinculació entre «la proximitat –de la imatge de Jesús– i les persones humanes que no som fills de Déu com ell, sobretot en la situació actual en què es troba el món, de frustració de la humanitat, dit en el sentit que no se sent protegida, i una violència que ens hauria de fer reflexionar». El protagonista de la presentació de l’opuscle de la germandat va fer esment de les tres imatges que conformen el conjunt escultòric del pas de l’Ecce-Homo. «Pilats té la mirada baixa, covarda, Crist mira cap a l’infinit i el portador de l’estandart representa la vigilància que estableix el poder». «El pas –va afegir–, mostra el contrast entre una figura injustament condemnada i la figura del poder, la de Pilats, que prefereix inhibir-se, que es renta les mans». A més, «la columna simbolitza la fortalesa de la germandat, que celebra 150 anys, i de l’Ecce-Homo, del que es tenen referències des del segle XVI». «És un dels passos de la Setmana Santa de Tarragona que més em crida l’atenció», va dir, per recordar que, al llarg de la història de la germandat, «hi ha hagut diverses versions».

La devoció a l’Ecce-Homo ja està documentada, a Tarragona, al segle XVI. La primera referència data de l’any 1565 i fa esment d’una imatge propietat de la Confraria de la Preciosa Sang de Jesucrist dels Espardenyers i Esparters. En aquesta documentació també es fa esment de les imatges del Sant Crist de la Sang i La Soledat. Aquesta confraria organitzarà, a finals d’aquest segle, les primeres processons de Setmana Santa. La germandat que avui coneixem va ser fundada el 1868 per uns devots veïns del Cós del Bou, amb el nom de Pia Hermandad del Ecce-Homo. En els seus inicis, l’entitat va destacar per la seva preocupació per les persones menys afavorides socialment, més que per un component religiós. Precisament, Martí i Castell va dir que –amb la lectura de l’opuscle–, «he descobert que la germandat es preocupa, també, per dur a terme una labor social desinteressada».

El presentador va esmentar, igualment, els continguts dels escrits de les diverses persones que hi col·laboren en l’opuscle, com la presidenta de la germandat, Elvira Ferrando, o les vint-i-set pàgines que aporten documents fotogràfics de la Setmana Santa.

tracking