«Aquí totes les feines són importants, et valoren i tens oportunitats d'ascendir»

El passat 23 de febrer va fer dos anys que Iulia Todoran va aterrar a Londres. Tarragonina i amb 25 anys, treballa ara com a supervisora de restaurant per a l’empresa italiana Carluccios a l’espera de poder, en el futur més proper, fer-se el seu propi lloc al món de la moda.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Això és divertit! Va ser per un impuls, no va ser una decisió meditada. Una amiga, Lara Mediano, ja vivia aquí i va venir a Tarragona de vacances. Estàvem prenent alguna cosa, parlant de com li anava allà i em va dir: «Per què no véns a Londres?». Vaig començar a rumiar que seria una bona oportunitat per independitzar-me, posar-me a prova. Començar de zero, sense parlar la llengua, va ser un challenge.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Mai havia estat a Anglaterra. Em va semblar tot molt gris i vell, al principi. Era encara hivern i vivia a un barri que no era uns dels millors. Després, vaig començar a descobrir els parcs com a llocs únics i molt bonics. Hi ha moltes coses per veure i per fer a Londres. És una ciutat molt activa. Potser massa, a vegades.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

—Em pensava que seria pitjor, que em costaria trobar feina, aprendre anglès, trobar pis, fer amics o estar sense la família. Això últim em feia molta por. Però, vaig trobar feina. El segon dia que vaig arribar vaig fer amics a la mateixa feina i amb una de les noies visc des de llavors. Al principi em tirava enrere el fet que aquí no pots llogar un pis només per tu ja que és molt car i jo arribava d’estar sempre a casa de la mama. Una altra cosa forta són els horaris que tenia a la feina. Treballava d’onze del matí a onze de la nit. Mai no tenia temps per res més i quan era el dia lliure estava massa cansada per fer res.

— Quines són les principals diferències entre Londres i casa seva?

—Els hàbits alimentaris, sobretot. No hi ha res millor que la nostra dieta mediterrània. Aquí és molt difícil trobar productes frescos i bons. Bàsicament ara que sóc una mica vegetariana a causa d’això. En general es menja al carrer o restaurants. Tradicions, des que estic aquí no les segueixo pas perquè estic sola i normalment al Nadal o els dies de festa és quan més feina tenim al restaurant i a l’hotel.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—No és res que no veiem a Tarragona, només que potser tot és en un format més gran. I això és el que em sorprèn. A mi no és una ciutat que m’hagi impressionat, però el que sí que trobo molt bonics són els parcs. Recomano veure Holland Park o Richmound Park. Són els meus preferits. També hi ha un que es diu Primrose Hill des d’on es pot veure tot Londres. A qui li agradi sortir, Soho o Camden estan plens de bars, restaurants i vida social en general.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

—El que destacaria de la manera de treballar són les oportunitats que les empreses que et donen per avançar. A Espanya jo això no ho he vist o no he tingut l’oportunitat de veure. Aquí totes les feines són importants i et valoren. Però també hi ha empreses familiars o particulars que juguen amb la gent i no donen les mínimes condicions. Depèn de la sort i de la vista que tinguis.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—I tant! Al principi no coneixia la ciutat i em desplaçava amb una aplicació que es diu Citymapper, que recomano utilitzar per a les persones que viatgen. Una nit vaig sortir per prendre alguna cosa amb uns amics i em vaig perdre d’ells. El meu telèfon es va quedar sense bateria i no sabia tornar a casa, i tampoc parlava molt l’idioma per demanar ajuda. Al final vaig arribar a una estació que coneixia.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La família, és clar. Després el menjar i el sol que tenim allà, la bona vida.

— Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Encara no he pensat en tornar, però sí que tinc la intenció i ja començo a trobar a faltar Tarragona.