Educació
La URV investeix doctora honoris causa la historiadora Mary Nash
La irlandesa és la principal introductora dels estudis de gènere a la universitat espanyola
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha investit doctora honoris causa a la historiadora Mary Nash en un acte realitzat al paranimf del centre i apadrinat per la catedràtica d'Història Contemporània Montserrat Duch.
Nash (Limerick, Irlanda,1947) és la principal introductora dels estudis de gènere a la universitat espanyola, ha fundat diverses estructures d'investigació i, entre d'altres distincions i premis, és doctora honoris causa per la Universitat de Granada.
«Em sorprèn la paradoxa que es dóna entre els avenços legals en els drets de les dones i la pervivència de pràctiques discriminatòries, conductes vexatòries, persecucions, abusos sexuals i violència masclista», ha assegurat la historiadora en el seu discurs.
Nash ha exposat que «detectar i analitzar el funcionament històric de les desigualtats és tasca de la historiografia».
Per a la historiadora de les dones, el «feminisme acadèmic ha continuat» perquè és una «eina efectiva» per «identificar les diferents capes de la construcció històrica de les desigualtats persistents».
Nash es va formar a les universitats de Cork (Irlanda), Torí (Itàlia) i Barcelona i és catedràtica emèrita d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB), càrrec que va ocupar de 1991 a 2018.
Va arribar a Barcelona el 1968, sota la dictadura de Franco, i es va apassionar amb el paper destacat de les dones en la II República i durant la Guerra Civil, tema que va centrar la seva tesi doctoral.
Als inicis dels anys 70, va iniciar l'assignatura sobre història de les dones a la UB, la primera institució docent a Espanya que la va incorporar.
En el seu parlament al paranimf de la URV, ha recordat el rebuig contundent durant les primeres dècades de la seva carrera a la noció d'història de les dones, que ella ja havia forjat amb legitimitat acadèmica com a objecte d'estudi històric.
La majoria d'historiadors de renom, fins i tot els progressistes, avalaven un cànon historiogràfic que proclamava el masculí com a norma universal i relegava les dones en els marges de la història.
La seva padrina a l'acte d'investidura ha remarcat que l'obra Dones del món és «una visió global sobre els moviments de les dones en la contemporaneïtat en la lluita per la conquesta dels seus drets».