Onze dies sense aigua: la situació «desesperant» d'una tarragonina

Elisabet Alas viu al carrer Ferrers número 7, un edifici ubicat a la Part Alta de Tarragona. Assegura estar «desesperada». El motiu, un nou tall d’aigua a la seva comunitat de veïns. Fa onze dies que no cau ni una gota de les aixetes, i no és la primera vegada. «Fa cinc anys que estem així, amb talls ininterromputs. Però ja no puc més», lamentava a les portes de casa seva rodejada de garrafes de plàstic. A la comunitat hi ha, ara mateix, un altre pis habitat.

Segons Alas, la immobiliària d’aquests veïnsés la que no està al corrent de pagament. «I com tenim un dipòsit comunitari, jo també m’he tornat a quedar sense aigua», expressava visiblement afectada aquesta tarragonina, que assegura pagar mensualment el contracte del seu lloguer, de 240 euros, on l’aigua està inclosa en les despeses.

Alas té una minusvalidesa del 65% i una malaltia a la pell que requereix molta higiene. Des de fa gairebé dues setmanes, ha de carregar les garrafes de plàstic i anar a la font de la plaça del Pallol per poder disposar d’aigua. «Físicament no estic bé. A vegades les meves amigues m’ajuden, però si no és el cas, ho he de fer sola», explicava amb dues garrafes a cada mà. Farta d’una situació que es repeteix des de fa cinc anys, avui iniciarà els tràmits per denunciar les finques que no estan al corrent de pagament. «Deuen 1.700 euros per no haver pagat l’aigua durant cinc mesos. És una vergonya», declarava.

La situació ha provocat que Alas hagi de recórrer als ansiolítics per pal·liar el seu nerviosisme. «Necessito aigua ja. Tinc la casa molt bruta, he de netejar. Aquestes no són condicions per viure», deia visiblement afectada. De fet, a la seva denúncia, manifestarà que el seu habitatge no reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat. «Ningú no em fa cas. Ja no puc més», subratllava. A més, reclamarà a la seva immobiliària que instal·li d’una vegada dipòsits d’aigua individuals. «Si el tingués, tot això no m’estaria passant», reivindicava.

Sense llum a l’escala

D’altra banda, Alas també reivindica que l’administrador instal·li d’«una vegada» llum a l’escala de l’edifici. Es tracta d’una construcció antiga i visiblement degradada pel pas del temps. Els graons estan esquerdats i el risc de caiguda, tal com ha comprovat aquest mitjà in situ, és alt. Quan l’afectada arriba amb les garrafes plenes d’aigua per poder netejar, cuinar o dutxar-se, ha de fer els possibles per no caure mentre puja a casa. La situació es complica quan marxa el sol. Aquest és un dels altres motius que justificaran la denúncia per falta de condicions mínimes d’habitabilitat.

Alas espera que la situació se solucioni d’«immediat» i que «això no torni a passar». Mentrestant, intenta fer el possible per «sobreviure» i perquè la situació no acabi amb ella. La millor solució seria un dipòsit d’aigua individual, fet que desitja des que va arribar al carrer Ferrers fa més de cinc anys.