Espais de la Memòria recorda la mort no jutjada de Rodrigo Knafo
Un senyal informatiu parla dels fets ocorreguts el 1976 després d’una càrrega policial repressiva
El dictador Francisco Franco havia mort no feia ni un any i el seu règim seguia més viu que mai, quan es va produir la mort de cinc treballadors a Vitòria, a trets de la Policia Nacional, durant una manifestació laboral. En senyal de suport, treballadors de la construcció i del sector del muntatge de la incipient refineria de petroli de la Pobla de Mafumet es van declarar en vaga i van marxar a peu fins al centre de Tarragona. A la cruïlla de la Rambla Nova amb el carrer Unió van tenir lloc duríssims enfrontaments entre la Policia Nacional i els treballadors. Un d’ells, el jove Juan Gabriel Rodrigo Knafo, que es trobava al terrat del número 7 del carrer Unió, va caure i va morir. Les circumstàncies en què es va produir la mort segueixen plantejant molts interrogants, ja que mai van ser investigades per la policia del règim.
El que va succeir aquell 5 de març del 1976 ha quedat reflectit en un senyal ubicat a la Rambla Nova, a pocs metres del carrer Unió, amb un text i la reproducció de la portada de Diario Español on, a un cos força gran, es llegeix Dia violento, amb el subtítol Centenares de manifestantes se enfrentaron a la fuerza pública. En la mateixa portada apareix el comunicat oficial del Gobierno Civil i l’editorial, i una segona notícia titulada Bomba en Cambio 16 i, a sota, Enviada desde Tarragona.
La regidora de Cultura, Begoña Floria, i el director del Museu d’Història de Tarragona, Lluís Balart, van presentar ahir el punt informatiu que forma part d’Espais de la Memòria, una iniciativa amb la qual es pretén rememorar fets ocorreguts durant la dictadura i les persones que s’hi van oposar, i els llocs i edificis on van tenir lloc. A més de la senyalització dedicada a la vaga del 1976, aquests dies també s’ha instal·lat una a l’Antiga Audiència, que recorda les audiències públiques dels consells de guerra que es van fer en aquest edifici de la plaça del Pallol que va albergar l’Audiència Provincial de Tarragona.
Floria va manifestar que la campanya té com a objectiu recordar «espais emblemàtics de l’oposició antifranquista, tant de la guerra i la postguerra, com del llarg període que va transcórrer fins a la recuperació de la democràcia i en la que van estar implicats molts col·lectius».
En les pròximes setmanes es crearan nou espais que se sumaran als existents, entre els quals es troben els de Pilats, les Oblates, l’Oliva i el Cementiri. «Des del 2009, amb l’alcalde Ballesteros, estem recuperant la memòria històrica i l’apropem als estudiants perquè la coneguin». L’Ajuntament ja treballa en la senyalització que posarà al convent dels Carmelites Descalços, conegut com La Punxa, on l’any 1938 la Generalitat el va convertir en Preventori Judicial, però les obres es van endarrerir i l’edifici no es va servir com presó preventiva fins a l’ocupació de Tarragona per les tropes franquistes. Del 1939 al 1943 va ser el lloc on es feia la classificació dels presoners i detinguts republicans.
Nous espais
El director del Museu d’Història, Lluís Balart, va informar que l’Ajuntament ja treballa en nous emplaçaments de senyalitzacions que formen part del projecte Espais de Memòria. Balart va referir-se a la Llibreria la Rambla, «que va ser un centre de reunió d’antifranquistes», a l’Auditori del Camp de Mart, recinte que «va acollir els primers mítings polítics de la democràcia», a l’actual edifici de la Cambra de Comerç, «que va ser seu de la Comissaria de Policia i al soterrani hi havia els calabossos», el local parroquial de Sant Salvador, «on es reunia l’Assemble de Catalunya», o a la casa parroquial de Sant Josep Obrer, espai que va acollir «reunions clandestines».